viure sense tu
Una alegria encara més forta
El millor que hem pogut fer aquest Onze de Setembre és homenatjar la llengua catalana
“En el tema polític hi ha una paraula aquests dies, que ens emociona a tots, que no es mou mai dels nostres llavis i li donem voltes i més voltes. Aquesta paraula és la paraula Estatut. Ens dóna una alegria positiva, una franca febre d'alegria, com no ens la dóna cap altra cosa del que ens passa en aquest món de misèries”. És Josep Maria de Sagarra, l'abril del 1932, content i alhora preocupat que no retallessin les ales d'aquest àngel que representava les aspiracions més nobles dels catalans: l'Estatut. No és que l'àngel actual tingui les ales més tornassolades i fortes que les del 32. No, ja les té escapçades. És clar que els magistrats del Constitucional, vist el poder de convocatòria que van demostrar el 10 de juliol, han volgut aturar les tisores dos dies abans de l'Onze de Setembre –no fos cas que fóssim un milió i mig més–, i van desestimar els recursos dels governs de l'antiga Corona d'Aragó i de les Illes.
Tota una mostra de sensibilitat pel cas dels catalans. Un cas en què ens ressitua amb noves claus interpretatives l'historiador Joaquim Albareda a La guerra de sucesión de España (Crítica).
El Borbó francès Lluís XIV recomanava a Felip V, abans del setge de Barcelona; que, si bé compartia que s'havia de castigar els catalans per haver fet costat a l'arxiduc Carles, li convenia “moderar la severitat amb què els voleu tractar. Els rebels són súbdits vostres i els heu de tractar com un pare, corregint-los sense perdre'ls”. Però Felip V no estava per paternitats responsables.
El Decret de Nova Planta posterior va tenir tants esborranys com ha tingut la sentència de l'Estatut, amb propostes més radicals, amb “castellanització més grollera” que la que es va acabar imposant. Ve't-ho aquí. Els magistrats tenen feina endarrerida i històrica: queden pendents els recursos del Defensor del Poble, de Múrcia i la Rioja, i les noves i velles peticions.
El millor que hem pogut fer aquest Onze de Setembre és homenatjar la llengua catalana, perquè el Constitucional esmola les seves eines. A veure si ells es donaran una alegria més forta encara, quan siguem a tocar del 12 d'Octubre.
