“Jo vull ser normal”

La veig venir. La veig creuar. La veig buscar. I finalment, la veig trobar. Quan la Flora arriba, es fa mirar. I ho fa sense escot, ni talons, ni maquillatge. La Flora és discreció exuberant, puresa animal, senzillesa turmentosa. Quan la Flora arriba, la gent es gira. N'ets conscient? Sí. I t'agrada que et mirin? Potser sí. A tothom li agrada agradar, no? Juga entre la timidesa i la seducció per aconseguir el que vol. I normalment ho atrapa. Utilitzes aquesta arma conscientment? No. Però m'he trobat amb malentesos. Sóc molt expansiva, i acompanyat d'un cert físic, es pot malentendre.

Res a dir. Mòbil, claus, tabac, Visa i quatre euros amb cinquanta-dos cèntims damunt la barra. Whisky, cigarret, somriure. La Flora cau bé al primer hola i sempre ve de gust. Com el segon whisky. De què tens fama? D'esbojarrada. Una nit de copes amb tu sempre és llarga? Sí. I divertida. Calla, riu, i s'amaga darrere un serrell premeditadament massa llarg. Finalment diu: Saps que em fa molta vergonya aquesta entrevista? És que jo no tinc res a dir. Sé una mica de tot, i molt de res en concret. Tu ets més llesta que la gana, no? Sé molt de la vida i suposo que tinc molta psicologia, res més. I al psicòleg, t'hi has deixat molta pasta? Recordo que quan hi anava, li deia: Jo vull ser una persona estable, tranquil·la, en pau. Jo el que vull és ser normal.

Pors i perills. La Flora anava per a metge, però es va convertir en una periodista accidental. Els seus pares són doctors, el seu germà psicòleg, i ella, una hipocondríaca patològica. Què has tingut? Tot. Totes les malalties del món. Sap perfectament com funciona el cap i m'explica una teoria interessant relacionada amb l'ansietat: Abans patíem histerisme perquè no teníem llibertat; ara patim ansietat perquè tenim massa llibertat. Massa opcions, massa informació, massa possibilitats. Això bloqueja? Sí, i activa l'estat d'alerta. Fa por? Sí. A mi, em fa por tot. De jove era molt més temerària. Ara veig el perill a tot arreu.

Fer i deixar fer. En l'amor també? No sempre. Creus en l'amor etern? Una relació sense fills no té futur. Necessites un projecte en comú. Digue-li fills, digue-li hipoteca. Alguna cosa que et faci tornar a casa, estar amb aquesta persona i fer llarg. L'amor sol no és suficient? Jo crec que no. Tu ets mare de dos fills. Com ets com a mare? Ho faig tan bé com puc. No sóc una mare pesada. Faig i deixo fer. El més important es que tu estiguis bé i feliç. I ells també. I tu ho estàs? Sí, a estones.

Hipersòmnia. Ha estudiat periodisme, ha fet tele, radio, i estudia teatre. Però ben bé, tu què ets? No ho sé, i tampoc sé què vull fer. Penso que és més difícil tenir-ho clar que aconseguir-ho. Ets ambiciosa? Gens. Sóc molt mandrosa. Quantes hores dorms? Una mitjana de deu. Però en podria dormir 14 i n'he arribat a dormir 24. Però això no té a veure amb la mandra, és una malaltia: es diu hipersòmnia –bé, ho he buscat per internet i té pinta de ser això–. No dormo bé, no tinc son de qualitat, i per això necessito dormir més. Ho diu rient, però s'ho creu. Tu ets la reina de les excuses, no? Sí, i una hipocondríaca sense solució.