Anomalia

Vostès ja em perdonaran si em faig pesat amb la importància de l'educació i de la formació per al nostre país, però em fa l'efecte que en això penso igual que molts organismes internacionals. L'única manera que tenim d'assegurar-nos que ens en sortirem és tenir professionals molt ben preparats.

¿Creuen que els Estats Units estan creixent a un ritme que ja el voldríem aquí només perquè el senyor Obama s'ha transformat en la bóta de sant Ferriol? No. Ho fan perquè tenen gent ben formada. Llavors, la solució és apostar pels estudis superiors?

Sí? Amb això ja n'hi ha prou? Doncs no, i ara arribem a l'anomalia de la qual els volia parlar. Dimecres passat, l'Avui i El Punt van publicar un informe de l'OCDE que assegura que a Espanya (i a Catalunya) tenir un títol universitari és menys útil que a tota la resta de països rics, que aviat és dit. Perquè mentre en aquests països, arrodonint, vuit de cada deu universitaris treballen en feines d'acord amb la seva qualificació, a l'Estat espanyol només n'hi ha sis de cada deu, una proporció semblant a la d'Irlanda, el Canadà i Israel.

L'explicació d'aquest fenomen és molt complexa i, probablement, les causes a Espanya són diferents de les d'Irlanda o d'Israel. És un fenomen nefast. D'una banda, desincentiva les famílies a invertir en la formació dels fills. D'altra banda, fa que aquells que poden fer-ho marxin a treballar a fora.

La solució per força serà complicada i requerirà anys d'esforços i d'inversions. Però també en això el nostre país s'hi juga el seu futur com a poble. Per què si no, de què serveix esforçar-se?