La temptació del trabuc
En una paret de Sant Esteve de Palautordera algú hi ha pintat: “Ja no volem l'Estatut, volem la independència!”. Plantejat en termes alternatius, ben bé podria ser el pinyol del debat identitari que es planteja de cara a les eleccions nacionals del 28 de novembre. La sentència del Tribunal Constitucional marca el topall, el mur insuperable on s'estavella qualsevol possibilitat de canviar les relacions entre Catalunya i Espanya.
L'única alternativa dins de l'actual context seria una reforma de la Constitució que determinés un nou terreny de joc. Però això ara per ara és difícil, com ho demostra la incapacitat de canviar el text constitucional, malgrat el consens que hi ha entre els partits majoritaris, fins i tot en l'apartat que regula la successió monàrquica, ara per ara limitada als mascles de la família borbònica.
Per tant, el dilema es redueix a les opcions de la pintada. O s'opta per esprémer al màxim l'Estatut un cop passat pel ribot del Tribunal Constitucional o es planteja un nou marc de relació amb l'Estat espanyol basat en l'autogovern i l'autodeterminació. Totes dues alternatives són legítimes i s'haurien de poder debatre amb serenor i calma.
En tot cas, no inventaríem res, perquè des de fa anys el Quebec i el Canadà, per exemple, reflexionen sobre com s'han de relacionar i fins a dues vegades els quebequesos han estat consultats sobre la seva voluntat d'autogovern. Però hi ha altres exemples que ens queden més a prop. A la Gran Bretanya, la possible secessió d'Escòcia és una opció que no esvera ningú i a Bèlgica la hipotètica divisió entre flamencs i valons és un episodi més de la dialèctica política normal entre les dues comunitats.
De totes maneres, i posats a retocar el text constitucional, podrien començar per l'article novè, que explícitament encarrega a l'exèrcit la salvaguarda de la integritat i la unitat territorial de l'Estat espanyol. Primer, perquè en ple segle XXI, i en l'actual context europeu i mundial, representa un anacronisme, però també perquè, i segons com vagin les coses, encara algú podria tenir la temptació d'agafar el trabuc.
