Consulta, falange, progrés

El proper 13 de setembre a Arenys de Munt se celebrarà un referèndum per preguntar als veïns si els sembla bé que Catalunya sigui un Estat dins la Unió Europea; és a dir, el famós referèndum per la independència. És una jugada innòcua però interessant, perquè si una cosa irrita els unionistes és que els independentistes es comptin. Els encanta poder dir que la independència no la vol ningú, malgrat que la independència comença a ser la cosa més cool del món i ja no es pot negar que les minories qualificades s’hi han decantat. La iniciativa arenyenca pretén obrir un debat, jugar, provocar: fer que la gent pensi, perquè és obvi que no tindrà conseqüències jurídiques. Tot plegat a través de l’Ajuntament, facultat per convocar aquestes consultes, i impulsat per la CUP (el PSC, com és costum, va estar-hi en contra), que és una gent que està fent bona feina en l’àmbit local.

Doncs bé: ara resulta que la Falange Española s’ha mosquejat i ha cridat a files per boicotejar la consulta, si cal clavant-li “palos a los guarros”, com es veu que diu, textualment, la pàgina web. Hi he fet una visita breu i m’he trobat un llenguatge que ens porta de pet a un altre temps: “enemigos de España”, “lacra secesionista”, “las Vascongadas”, i tota una argumentació contra les autonomies i a favor del “regionalismo bien entendido”, embolcallat de Pàtria, religió, família i Home, així, amb majúscula. En fi. La manifestació, o el que sigui, d’aquesta gent ha estat autoritzada i és possible que resulti intimidatòria, cosa que fóra greu, o que es produeixi alguna violència, cosa que seria gravíssima. Té una certa malícia que al País Basc es prohibeixi qualsevol sortida política abertzale, no ja per no condemnar la violència sinó pel fet que ETA existeix, i al Maresme la Falange campi al seu gust. Algú n’hauria de donar una explicació.

I ja que sóc a Arenys, m’informen que Iniciativa ha votat la cobertura de la riera –ara un paisatge entranyable de terra i ombra–, que no volia ningú, que costa una morterada i que desenes de tècnics, biòlegs i ecologistes defensen que es deixi com està. Això sí, ho fan en nom del progrés. Sovint progrés és sinònim de ciment, i democràcia, de castanyes.