Trossos
Quart cinturó
No sé si les obres del quart cinturó estan aturades o només molt alentides. El que hi ha ara, si es queda així, és un monument a alguns dels principals vicis de la legislatura que s'acaba. Hi ha uns trossos esplèndids de magnífica autovia que estan fets, però desconnectats i pràcticament inaccessibles. Un ni sí ni no. Quan en el mapa sembla clar que cal una via contínua que uneixi tot el Vallès, l'enllaci bé cap al sud i doni força al corredor mediterrani que tant ens convé.
Ministeri
Aquest quart cinturó fragmentat i aturat que tenim és un monument a la facilitat amb què el ministeri espanyol de Foment s'apunta a escanyar les infraestructures catalanes, necessàries per a una economia industrial i de serveis, a la més mínima excusa. Certament, estem en temps de retallada. Però el repartiment de les retallades sempre afecta als mateixos.
Catalans
El quart cinturó actual és també un monument a les paralitzadores divergències entre els catalans. Encara no ens hem posat d'acord en què volem ser quan siguem grans. En els últims dos segles –o tres– Catalunya ha optat per l'economia productiva. Amb costos ambientals i paisatgístics, que hem de minimitzar. Però volem continuar sent un país de producció o volem passar a ser una altra cosa? No ho hem decidit. I la frontera entre les dues respostes passa pel mig del govern tripartit i fins i tot pel mig d'algun dels partits que el formen.
