El prohibicionisme

Vaig rellegir la notícia dues vegades per saber si era cert el que m'havia semblat entendre i, efectivament, segons explicava el periodista, el govern basc havia decidit que a partir d'ara (ja veurem quan) es multaran els conductors que fumin al cotxe si a dins també hi van menors d'edat. A més a més, els diaris digitals i les ràdios van començar a repetir la informació i, per a sorpresa meva, ningú la desmentia. Era veritat? Jo pensava que tot plegat acabaria, com sol passar quan algú llança un globus sonda, en un desmentiment i amb algun acudit ocurrent per sortir del pas; però no, lluny de fer-ne broma, la iniciativa del govern basc s'ha pres com a exemple, i no es descarta aplicar la mesura a altres llocs, com a Catalunya. La meva última esperança era que la gent es revoltés indignada en contra d'una manifestació més del prohibicionisme imperant, però res d'això, i fins i tot les enquestes en línia i les que ha fet alguna ràdio entre els oients diuen que hi ha més gent a favor d'imposar les multes que no en contra.

Ho reconec, tot apunta que he estat democràticament derrotat per la majoria. Manifesto que no només no sóc fumador, sinó que sóc exfumador. Ja suposo que això no té ni interès ni importància per a gairebé ningú, però per jugar net sembla que cal deixar-ho clar pel fet que tot el que pugui dir a partir d'ara es pot interpretar en clau d'interès personal. No fumo i he superat fa temps la meva addicció a la nicotina, no fumo ni al cotxe ni enlloc –però reconec que he fumat gairebé a tot arreu–, i estic d'acord que cal regular l'ús del tabac en els espais públics.

Entre els que es mostren favorables a la possibilitat que s'estableixin multes si es fuma al cotxe, hi ha qui ho defensa des d'un punt de vista pragmàtic i argumenta que fumar distreu o pot fer-nos perdre l'atenció mentre conduïm. Són els que aplaudeixen la mesura perquè creuen que serà bona per reduir l'accidentalitat. Quan ho vaig escoltar per primer cop, vaig decidir fer un exercici i redactar una llista de les coses que et poden distreure mentre condueixes, i vaig fer memòria de quantes vegades he perdut lleugerament l'atenció per estar pensant. Davant la possibilitat que la meva llista tingués una mala utilització i per si algú la volia fer servir per ampliar les mesures prohibicionistes, la vaig destruir immediatament.

Molta altra gent de bona voluntat aplaudeix les multes per si es fuma dins dels vehicles com un pas més en la defensa dels drets dels menors. Podem estar d'acord que, ara que coneixem en profunditat els efectes del tabac, es pot exigir amb més fermesa responsabilitat als fumadors. Però el mateix dia que vaig sentir la notícia per primer cop també vaig començar a fer una llista de les coses que poden causar un perjudici als fills o als nostres nens i joves i que, de vegades, fan alguns pares, professors o persones conegudes que exerceixen una influència important sobre seu. Quan vaig arribar a la dotzena, vaig parar i no vaig saber si res de tot allò era menys nociu per a ells que el fum del tabac.

Molts dels preceptes que incorpora el pensament únic no són totalment falsos, però de vegades són veritats parcials convertides en absoluts. Els governs que actuen al dictat dels nous dogmes ho fan amb un recel creixent per la llibertat de l'individu i sense cap confiança en la seva responsabilitat. Però el seu veritable èxit és haver aconseguit un conformisme absolut i la falta d'una resposta crítica a la imposició de qualsevol nou manament.