LA TRIBUNA
Periodisme de compromís
En uns moments en què preval la banalització i la frivolitat, el llibre Xavier Vinader i Sánchez. Periodisme i compromís permet resseguir l'exemplar trajectòria d'aquest gran professional.
Els qui tenim la sort de comptar-nos entre els seus amics, l'hem vist, al seu espaiós pis de l'Eixample barceloní, envoltat d'una gran quantitat de llibres, tots molt ben ordenats, que ha llegit i han estat instrument de treball i de reflexió. Des dels finestrals d'aquest santuari, podem encuriosir-nos seguint la realitat diària del carrer, amb les seves petites i grans trifulgues. Són les dues cares de la professió periodística: l'anàlisi i l'observació atenta de la realitat.
Fugint de l'especulació
I és que, tal com molt bé posa de manifest el llibre que comentem, és un dels periodistes més complets del nostre país, amb un gran compromís professional i cívic que li ha portat conseqüències gens grates –amenaces, pressions, encausaments judicials, censura i exili–, però, també, compensacions: el gran respecte que la professió li té i el fet de ser referència de generacions de periodistes que volen fugir de la degradació comercial i especulativa dels mitjans.
Aquesta publicació és el resultat de l'ampliació d'un primer treball biogràfic, La lluita per la llibertat d'expressió, títol molt d'acord amb les circumstàncies d'una època que recollia la petjada personal i professional de Xavier Vinader. Mentre es redactava, va lliurar el seu enorme fons documental –base i fruit de la seva obra d'investigació periodística– al Centre d'Estudis Històrics (Cehi) –pavelló de la República de la Universitat de Barcelona–, un centre de recerca i documentació especialitzat en història contemporània de l'Estat espanyol i, particularment, de Catalunya–, perquè fos útil per als investigadors. El llibre, escrit per Jaume Busqué, parteix del primer treball biogràfic i dels documents cedits pel periodista. Per això l'ha editat aquest centre, dins la col·lecció Papers del Pavelló de la República.
Moltes són les virtuts humanes i professionals d'en Xavier. “Com ell n'hi ha pocs”, havia dit un expolicia expert en la lluita antiterrorista. “Vinader?: n'hi ha per treure's el barret, com a professional i com a ésser humà”. Per als comandaments de la policia, és un referent indiscutible. Ordenat i sistemàtic, investiga arrels i causes, amb rigor i criteris científics; mai no deixa res a l'atzar, i comprova totes les informacions. I per damunt de tot, és un home lleial, discret, de qui hom es pot refiar. És un gran analista polític, de la política més soterrada. I té una fina ironia, que no té res a veure amb el sarcasme o la burla.
Pertany a una raça de periodistes –em refereixo al periodisme d'investigació compromès– que, malauradament, sembla que està en vies d'extinció, fruit de la crisi dels mitjans que s'han deixat emportar per la banalització cultural i la frivolitat informativa. Entén el periodisme defugint la informació light i l'enfoca des de l'anàlisi i la reflexió.
També ha sabut –en paraules d'Antoni Segura, prologuista de l'obra que comentem– posar al descobert la bèstia que s'amaga darrere del poder i que es nodreix de totes i cadascuna de les accions que conculquen l'estat de dret i democràtic. El compromís d'en Xavier amb la informació sempre ha posat de manifest la connexió del poder amb aquesta bèstia que habita a les clavegueres i que es mostra cada vegada més insaciable reclamant la seva part del pastís. En aquest sentit, la seva obra és un gran crit d'alerta, perquè no deixem d'obrir els ulls i mirem com és el món que ens envolta.
“Deixeu-lo fer”
Es veu que la seva mare deia: “Deixeu-lo fer, al Xavier”. Molts anys després d'iniciar-se en la professió, amb una càmera penjada al coll, un bloc de notes, un bolígraf i un magnetòfon –Vinader és un periodista de la paraula escrita i molt conscient del valor de la imatge–, comprovem com seguir la màxima maternal ha donat uns fruits excepcionals.
