Trossos

Bombolles

Un risc de la nostra societat és la fragmentació: que dins d'un mateix territori existeixin bombolles impermeables on es tanquen les persones segons origen, referències culturals, ideologia, religió... O segons sistemes de mitjans de comunicació rígids, cadascun amb la seva pròpia agenda. Dos veïns que miren teles diferents poden acabar no sabent de què parlar a l'ascensor. No ja tenint opinions diferents, sinó mapes diferents del món.

Permeables

La diversitat és un valor. La impermeabilitat, un problema. Ens acabem coent cadascú en la seva salsa, envoltats dels nostres, entrant en espirals a veure qui la diu més grossa. Els altres no existeixen o són substituïts per la seva caricatura. Per això és bo que persones i idees, sense deixar de ser el que són, puguin ser transversals a les bombolles. Amb dues condicions: ni ser camaleons que es converteixen al color d'allà on són ni fer de provocadors que van a les bombolles alienes a épater, no a convèncer.

‘La noria'

Per això Artur Mas va fer bé d'anar a La noria, i a més se'n va sortir, perquè no va deixar de ser qui és. Li va ser electoralment útil, però va fer a més una contribució a trencar bombolles impermeables. Com va estar bé que hi truqués el president Montilla el 10 de juliol per desmentir que l'havien agredit. Algú pot pensar que van entrar en una bombolla aliena. En tot cas, van poder parlar a gent diferent. I van desmentir tòpics.