El turisme de quantitat

La Sílvia Cóppulo, al programa de les tardes de Catalunya Ràdio, parla amb diversos convidats d'aquesta pràctica que es diu balconing i que consisteix a ser estranger i precipitar-te balcó avall cap a la piscina de l'hotel on t'allotges. El nom de balconing m'emociona molt, i estic segura que se'l va inventar el mateix ésser subtil que va idear la paraula bicing (anar en bicicleta municipal per la ciutat de Barcelona) o edredoning (retocar-se la carn d'olla a sota de les vànoves al programa Gran Hermano).

La Cóppulo, sempre ponderada (alhora que sensual), pregunta als tertulians i els oients si els hotels han de prendre mesures contra la plaga. Una empresària del ram, de Mallorca, que entra per telèfon, li diu que fan el que poden. Que ja expulsen els infractors, però que els és difícil d'evitar que ho facin.

“Hi ha qui proposa més mesures de seguretat”, explica aleshores la conductora del programa. “Hi ha qui diu que potser es poden apujar les baranes dels balcons, o hi ha qui es pregunta si Protecció Civil hauria de fer campanyes de sensibilització...”. I demana als convidats què en pensen. Si hem de gastar uns diners nobles en baranes reforçades, fem-ho. Perquè els nostres turistes de quantitat han de poder venir molts i molts anys a emborratxar-se a les nostres terres i a vomitar als nostres hotels.

Per això, si els membres de Protecció Civil els han d'acompanyar a l'habitació personalment, despullar-los, acotxar-los, fer l'amor amb ells i vetllar el seu son agitat, que ho facin. Si amb això evitem que un sol d'aquests éssers limítrofes es vulgui tirar balcó avall, ja ens hem de donar per ben pagats.

Però, de tota manera, més que no pas reforçar les baranes dels balcons o repartir-los uns tríptics (en anglès i alemany), jo proposo una mesura preventiva que em sembla que donaria molt bon resultat (a curt termini). I si buidem les piscines?