Flamencs i valons perden la paciència

Cada cop és més clar que Bèlgica és un Estat inviable. Per primera vegada, fins i tot l’opinió pública valona considera obertament els avantatges d’una separació, negociada i pacífica, que els permeti liquidar definitivament el conflicte nacional. El primer ministre, Yves Leterme, acaba de presentar la dimissió i el debat institucional continua bloquejat des de fa tretze mesos.

Els neerlandòfons estan cansats del no permanent dels valons a qualsevol reforma que limiti el drenatge permanent de fons públics de Flandes a Valònia. Com també hi ha una fatiga profunda pel fet que només els flamencs siguin realment bilingües. “Un altre primer ministre hauria pogut evitar aquesta crisi?”, es preguntava el diari flamenc Nieuwsblad. “No”, s’autoresponia, “l’impàs polític és el resultat del sistema belga, que ja no funciona”.

Una separació ordenada resoldria els conflictes i centraria el debat en allò que és veritablement urgent. Tota aquesta pugna territorial i lingüística “no serveix per canviar el preu del barril de petroli”, deia Isabelle Durant, líder dels ecologistes francòfons. I té raó: l’Estat no ha de ser dogma de fe.