La decisió de Laporta

L’aventura política de Joan Laporta ja ha començat, tot i que encara només en l’esfera virtual. La web del president del Barça, de clara denominació i contingut preelectoral –Laporta2010.cat– va acumular dilluns en l’estrena a la xarxa 140.000 visites en 6 hores. I ahir eren 2.600 els seus amics a Facebook i 1.200 a Twitter. No és per llançar les campanes al vol –asseguren i/o pontifiquen alguns experts en aquestes coses–. Però l’interès a través d’internet per com continuarà servint el país com ell diu quan deixi la presidència blaugrana és proporcional a l’expectació –i la inquietud– que genera als estats majors dels partits l’eventualitat que concorri a les eleccions.

Pot ser que ni ell mateix sàpiga a hores d’ara si farà el pas definitiu anunciant una candidatura, o liderant o integrant-se en una altra, com ara la de RCat. Tampoc seria descartable que un triomfador de mena com Jan Laporta eviti el risc d’una patacada electoral i munti una plataforma cívica, que no competeixi a la cursa però que el situï en la pole position per ser cridat a un futur govern “dels millors”, amb personalitats independents... com el que ja rumia Artur Mas. Sigui com sigui, hi ha un efecte Laporta que distorsiona els fulls de ruta preelectorals.

L’eventualitat que tiri endavant complica les opcions d’Artur Mas, precisament quan encara la fase clau: la de consolidar l’avantatge clar a les enquestes. Laporta no investiria Montilla, cert, però la llei D’Hondt és una màquina intractable a l’hora de repartir escons i uns quants diputats d’aquesta possible nova opció sobiranista podrien impedir al líder de CiU garantir-se el mínim de 54/56 escons (ara en té 48) per ser investit sense sorpreses. És a dir, de conjurar el perill de perdre en una segona votació si ERC optés de nou per investir Montilla. Facin números. Amb un Parlament més fragmentat, l’aposta del PSC per governar en minoria no és cap utopia. Dependrà, en fi, de la decisió final de Laporta. I, per descomptat, dels ciutadans.