Ronaldo. Florentino. Galàctics

Ronaldo. La premsa europea ironitza sobre els fitxatges de Cristiano Ronaldo i Kaká, per xifres literalment fabuloses, per part de Florentino Pérez, a qui alguns anomenen el president caníbal del Reial Madrid. Ho veuen en general com la caricatura d’una tendència que ja és per ella mateixa exagerada del mercat futbolístic. Una caricatura forçada per la urgència, per les presses, que porta a unes operacions que pertanyen a la lògica del sistema, però que han traspassat alguna mena de límits estètics. Què en diran d’aquí un any? Depèn. Depèn de si el Madrid guanya o perd. Això és el futbol.

Florentino. En general, no ho plantegen com un tema moral. Ja se sap que els diners que es paguen pels jugadors no són donacions a fons perdut, sinó inversions. Inversions a recuperar en el terreny esportiu: la missió d’un club de futbol és guanyar. La gestió és l’instrument per complir la missió. Una bona gestió econòmica no compensa un fracàs esportiu. Però inversions a recuperar també en el terreny econòmic: guanyar comporta ingressos, sobretot a través de la cotització dels drets televisius. El sistema és així, sotmès a les lleis de mercat. Tots hi participem, des dels espectadors fins als clubs modestos. És difícil trobar-hi una alternativa. Les que es plantegen en alguns fòrums són radicals: prohibir l’esport professional. Té sentit? El tema en el cas de Florentino és si ha superat, dins del sistema, uns límits presentables.

Galàctics. Crec que la política galàctica de Florentino és un error. Primer, perquè no és obvi que les alineacions galàctiques facin guanyar títols. De vegades generen vestidors ingovernables. Però sobretot perquè fan entrar en una espiral inflacionista absurda. Els clubs de futbol van veure multiplicats els seus ingressos amb els drets televisius. Que són més alts a les Lligues italiana i anglesa que a l’espanyola, i allà no gasten com Florentino. Però aquests diners injectats al sistema futbolístic no han servit per sanejar els clubs ni per generar planters –el Barça és una magnífica excepció–, sinó per aplicar-los a un mercat absurd de carn humana. Com diu un diari italià, el Madrid necessita guanyar-ho tot i de seguida. Per això ha traspassat els límits del que és raonable.