Factor corrector

Arribem alguna vegada a tenir una visió completa del que som? L'encertem quan ens definim o ens equivoquem i evoquem una imatge que, per poc complementada i poc contrastada, pateix deformacions? El que és innegable és que la font que tenim més a l'abast, o sigui, nosaltres mateixos, porta de fàbrica un alt grau contaminant de subjectivitat. Per bé o per mal. Hi ha qui tendeix a la pròpia interpretació en clau positiva, amb una forquilla de registres que va des de la indulgència fins a la supèrbia, passant per la benevolència, la condescendència o l'autojustificació. També hi ha qui opta pel negativisme i es mou en un ampli espectre que abraça des de la inhibició fins al límit del menysteniment fent aturada en el fatalisme, l'aïllament o la falta de seguretat. Hi ha qui tapa la seva veritable essència, el seu veritable jo, posant-se capes a sobre, com si fos una disfressa, i veu com les il·lusions se li marceixen l'una rere l'altra, com si fossin fulles mortes que cauen de l'arbre. O el que decideix treure's totes les etiquetes, que encarar la vida sense els filtres ni els artificis imposats per l'educació o les conveniències socials i en paga el preu d'un aïllament que acaba per no pair. En tots els escenaris vitals, el pes del jo, dels processos interiors i interioritzats necessita uns contrapunts imprescindibles per tenir una fotografia més ajustada i precisa del que som. Buscar fonts d'informació externa, destriar-la, confrontar-la amb la nostra visió, analitzar-la i tractar-la amb esperit crític ens pot ajudar molt. Conversar i parar l'orella al que ens diu una amistat sincera i ben treballada és el millor factor corrector.