El 28-N, com a màxim l'empat

El senyor Pep Guardiola, com que és una persona enraonada, potser la més enraonada que corre actualment a casa nostra, deu pensar que si un partit de futbol ha d'interferir en les eleccions d'un país ja podem plegar, i quan dic plegar vull dir plegar no pas de jugar a futbol sinó de ser país. Per això, amb bon criteri l'entrenador del Barça demana que el matx contra el Reial Madrid es jugui diumenge amb l'objectiu, no pas de boicotejar les eleccions nacionals, sinó de donar un dia més de descans als seus jugadors, que hauran competit el dimecres anterior a la Champions League a la llunyana Grècia i que a aquelles altures de la temporada ja hauran donat més voltes que una baldufa entre totes les competicions que han de jugar. Els motius del Barça, doncs, són indiscutibles.

Desplegaments de seguretat a banda, amb unes forces policials que van curtes de personal, ara mateix fa de mal dir quins efectes electorals pot tenir el fet que el partit es jugui el 28-N o el dia abans, o l'endemà. Hi ha molts factors que hi intervenen, com l'escalfament de la campanya i la pressió esportiva que envolti el partit. L'estat d'ànim més immediat. Una cosa, això sí, és indefectible: aquell dia Catalunya com a màxim podrà aconseguir un empat contra Madrid. Com a màxim. Un empat que passa inevitablement per vèncer el conjunt blanc al Camp Nou. Una victòria que compensaria (quantitativament) la desfeta a les urnes, on tornarem a renovar la submissió autonòmica davant del poder madrileny. Com es diria en termes futbolístics, serà un empat amb regust de derrota. Sempre ens quedarà la lliga.