‘Loop' de Santa Tecla

La darrera aportació d'aquesta columna és una suma de comentaris que diferents persones m'han fet arribar. Antònia i Paqui Cantos, Jaume Ollé i Fernando Rodríguez també són teclers d'honor malgrat no haver estat nomenats: els 25 anys amb el Drac també ho mereixen. L'escarabat que va aparèixer dins del cap del nano dels Xiquets el 23 al matí no serà incorporat al seguici. La grada que permetia una bona visió de la plaça Friki i la barra amb entrepans i begudes que feia més amable el seu gaudi s'han trobat a faltar. Els col·lectius de la campanya Prou abusos de la guàrdia urbana haurien de tenir un canvi d'impressions pausat amb els responsables municipals. Els atropellaments viscuts pels Set Pecats i la Moixiganga per un pilar a la processó haurien de ser resolts amb un cafè o una til·la. Les cadires i taules que la nit del 23 restaven impedides –arran d'una prohibició– per ser usades per entitats residents a la Casa de la Festa seran patrocinades l'any vinent per una empresa. Els carrers d'Apodaca i Unió volen retrobar el guarniment amb senyeres. Els robatoris en vehicles durant les festes mereixen una persecució superior.

I arriba l'enyorança. Enyorança per la intensitat de la festa viscuda que se'ns escapa de les mans però que ja tenim ben dins del cor, a la qual enguany han faltat establiments de tota la vida –m'ho recorda la Zaida– com aquell que dóna nom a la Bocacalle, el carreró pel qual la majoria entrem i sortim de la plaça de la Font; periodistes que han ajudat a construir Santa Tecla i l'imaginari d'aquesta ciutat estimada i que enguany treballen lluny com la Yolanda Garcia i la Sara Sans; canonges que han permès que la catedral i el patrimoni llueixin, com mossèn Martí Aixalà, a qui cap autoritat local va acompanyar en el seu enterrament en plena Santa Tecla. Glòria a Santa Tecla, si és possible amb moltes més senyeres de les nostres estimades ones vermelles i daurades i amb menys olors d'aigüeta groguenca escampada pels racons! Pum, pum, pum, com mana la tradició.