Cor dividit
Ahir treballava, però si tingués un autèntic esperit de classe hauria d'haver fet vaga, perquè algú va pactar que els mitjans de premsa hem de fer l'aturada el dia abans perquè avui no hi hagi diari (probablement vostès tampoc podran llegir aquest paper si els piquets impedeixen la seva distribució). D'aquesta manera podem dedicar el dia de vaga per treballar a la japonesa i fer d'altaveu dels teòrics grans èxits de la jornada. A partir del moment que es convoca una vaga contra la gestió política, l'aturada perjudica als usuaris dels serveis públics, a l'empresari (que s'estalvia uns sous) i a la butxaca del treballador. En els darrers anys, cada pas que fa és una batalla perduda per la societat del benestar que tanta sang, suor i llàgrimes havia costat aconseguir des del segle XIX. Les reivindicacions obreres ja formen part de la història, els sindicats gairebé només es representen a si mateixos i els polítics, com a col·lectiu, han perdut la credibilitat. Amb els amics i coneguts que he parlat aquests dies sobre la vaga, hi he trobat un comú denominador: tothom està emprenyat, cabrejat i fastiguejat. Però la majoria no faran vaga: els uns perquè han perdut la fe, els altres perquè no volen renunciar al sou que necessiten per quadrar els números a fi de mes, i n'hi ha que mantenen un esperit crític contra el sistema, però pensen que la vaga d'avui no serveix per a res, perquè no ajudarà a crear cap nou lloc de treball, perquè no servirà per aturar les retallades de drets socials del govern espanyol que segueix el dictat europeu, perquè el problema de la majoria de la gent és mantenir la feina o tenir-ne, perquè som un país de funcionaris i de serveis i ens estem quedant sense economia productiva i això no hi ha vaga que ho arregli. La pèrdua de confiança amb els polítics és culpa nostra, perquè els hi hem permès que oblidin que són els nostres representants i, en conseqüència, els defensors dels nostres interessos i els administradors dels diners que paguem entre tots. Avui i cada dia s'ha de combatre l'onada de mesures liberals que venen de la Unió Europea, en un nou capitalisme liberal, ara que ja no té contrapès. No he fet vaga però tinc el cor dividit, i no pas d'amor.
