La contra
Els fantasmes de Marx
Els mitjans internacionals posen la vaga contra ZP en el sac de la protesta europea i dilueixen l'impacte informatiu específic dels fets de l'Estat
Pessigar titulars i caçar al vol butlletins informatius de ràdios i televisions d'arreu permetia ahir copsar fets prou significatius. La vaga del 29-S no era un fet aïllat espanyol de prou força per donar-li rellevància explícita per si mateix. ¿Era el que es buscava o les mobilitzacions en diferents parts del continent han anat a favor del prestigi (poc ja) internacional que li queda a ZP i de minimitzar l'impacte fronteres endins? En tot cas, i parafrasejant Marx, ahir “un espectre planava damunt d'Europa”. El del comunisme? El de la por a l'atur? El de les diferències socials cada vegada més abismals? El dels sindicats, lluitant contra gegants poderosos amb estratègies del segle XIX, del XX? També es podia constatar la inexistència, ni que fos conjuntural, de Catalunya com a nació o com a noció independent. Les referències a la vaga anul·laven diferències. Espanya en vaga, una, gran i etcètera. A The Washington Post, la notícia de la vaga es completava amb la de protestes a Grècia. Hi havia quatre esments explícits a Madrid i a les primeres agitacions; un esment a Barcelona, una més entre les “altres grans ciutats”… d'Espanya.
Esdeveniments com els d'ahir provoquen igualment un neguit explicable en els mitjans escrits, delerosos de quadrar el cercle, de narrar-los en temps real: quelcom ara quasi possible. Però Le Monde, a migdia, s'acontentava d'esmentar xifres prèvies a favor i en contra i a destacar les que donava al matí Celestino, ministre de la Cosa, sobre consum d'energia. Comparar la web de Le Monde amb la de The Guardian permetia adonar-se de quins mèdia aposten pel futur i quins segueixen en el passat: com els sindicats?
El diari britànic s'esforçava a seguir els fets fil per randa en el seu Live blog, on un exèrcit de periodistes informaven del que s'esdevenia arreu del continent en el “dia europeu de les vagues i les protestes contra les retallades”. En canvi, La Repubblica, en clau antiga, com Le Monde, deia: “Espanya s'atura per la vaga general”.
La vaga contra ZP és la primera de l'era Twitter. ¿La pregunta ara potser és com han de ser les vagues en l'època Twitter? Els fantasmes de sempre segueixen planant per Europa; per arreu.
