Per un grapat de vots

Era de preveure i les expectatives del ple de Badalona es compliren amb escreix. Per un grapat de vots, o no, el popular Garcia Albiol fa una temporada que atia els vents de l'incivisme, venent la marca d'una Badalona conflictiva dominada per les forces del mal. Caldejat l'ambient, el ple era una ocasió d'or per estirar-li les orelles. Fou Joaquim Rodríguez, president d'una associació de veïns de Llefià, qui denuncià l'actitud del PP amb una de les millors intervencions donades en el format del torn de paraules. Sense embuts, Rodríguez digué les coses pel seu nom i obrí un debat on tots els partits blasmaren l'actitud xenòfoba del PP. En una confrontació de nivell alt, destacà l'excel·lent intervenció de Francesc Serrano (PSC) i la proposta de Carles Sagués (ICV-EUiA) de fer un front comú contra les polítiques xenòfobes practicades des de la irresponsabilitat, una proposta que faria molt bé l'alcalde de fer seva.

El to del debat no estalvià sortides d'argument, fins records pel franquisme i el nazisme, mentre Jordi Évole treballava per portar a Salvados les millors imatges de la confrontació, cosa que no agradà gens a Àlex Mañas (ICV-EUiA), qui, en un apart, desqualificà la llibertat d'informació. Perduts els papers, els populars navegaren en aigües tèrboles i ho barrejaren tot, fins a l'extrem que Hervàs afirmà que “m'importa poca cosa el tractament del català” i Fernández reclamà el dret a parlar castellà, que ningú no li negava.

En un debat d'alt nivell, temes com la modificació del pressupost o la implantació d'El Corte Inglés quedaren en segon terme i un debat sobre la vaga no passà de fer de teloner de la qüestió estrella.