“Abans els nens també buscaven ‘cul' al diccionari”

El que trobo a faltar és que no hi hagi discriminació entre el bon mestre i el que no ho és tant. De cares a l'administració tots els mestres són iguals, i això no passa en cap altre ofici.

Jo crec que caldria localitzar els bons professionals, pagar-los el que calgués i portar-los a les escoles més problemàtiques. Si els bons mestres s'encarreguessin de les escoles difícils, seria molt rendible: calculi què ens estalviaríem després en serveis socials, policia…

Els finesos s'han construït un bon ensenyament segons les seves condicions econòmiques i socials, és absurd intentar copiar-los. Som absolutament diferents. La gran revolució del nostre sistema escolar és introduir-hi el sentit comú.

Els polítics estan perduts. Curiosament hi ha hagut moltes lleis elaborades per un mateix partit, totes aprovades per una majoria socialista. En diré una de forta: mai no havíem tingut uns docents tan ensopits. Això em crearà moltes enemis- tats: en el fons, els mestres creuen que l'estímul ha de venir dels governants, que els paguen. Això et condemna a una feina de la qual mai gaudiràs.

Els pares participen molt, sobretot a l'inici de la primària, però després, a poc a poc, es van allunyant de l'escola. El percentatge de participació de pares en les eleccions dels consells escolars de secundària a Catalunya no arriba al 4%. També és cert que quan els pares acudeixen als mestres buscant respostes no reben respostes tècniques útils. Si abans el nen tenia un problema, intentaves situar-lo davant del seu problema; ara el porten al psicòleg.

Apartar el nen de la classe, dur-lo al psicòleg mentre els altres van passant de curs només serveix perquè se sàpiga rar, diferent dels altres.

Sant Agustí ja va deixar documentats els problemes que tenia amb els mestres quan era alumne i els que va tenir amb els alumnes quan va ser mestre. Els problemes formen part de les relacions entre els adults i els nens. Ara bé, ser bon mestre no és pas fàcil, els bons mestres no es produeixen pas en sèrie.

El mateix Departament d'Educació ho ha acabat reconeixent: molt portar llibres electrònics i posar internet a totes les classes, i resulta que no era la solució miraculosa. Ara s'han adonat que per molt que els alumnes tinguin un llibre digital, en necessiten també un de paper. En l'última conferència sobre el llibre digital en la qual he participat hi va haver problemes tècnics tota l'estona.

Els nens sempre tenen tendència a descobrir continguts inapropiats. Ha passat sempre. Abans ens dedicàvem agafar el diccionari per buscar la paraula cul. Ara, és clar, poses cul a internet i et trobes coses sorprenents. Seria il·lús pensar que li donaran un ordinador a un nen i només el farà servir com a eina d'aprenentatge. La gran revolució pendent, insisteixo, és la del sentit comú.