Fertilitat

El biòleg britànic Robert Geoffrey Edwards ha rebut aquesta setmana el premi Nobel de Medicina i Fisiologia perquè gràcies a les seves investigacions i tècniques moltes dones infèrtils han tingut fills. Tots els Nobel de Medicina es donen per investigacions importants, però n'hi ha algunes que semblen lluny de la vida diària. El que ha rebut Robert G. Edwards, no. Les seves tècniques ens toquen de prop. Quan dilluns passat es va comunicar la decisió del jurat, alguns van calcular que hi havia quatre milions de persones al món que havien nascut gràcies a les seves tècniques. No és poc en una època estranya en què hi ha dones que pateixen per un fet contrari, perquè queden embarassades i no volen tenir fills.

Tothom content amb el guardó, doncs? No. Des del Vaticà s'ha criticat la decisió perquè les tècniques de Robert G. Edwards tenen grans “implicacions ètiques”. Segons el Vaticà, la fecundació in vitro és “inacceptable” perquè suposa “seleccionar” i “eliminar” embrions. I així arribem a la paradoxa que l'Església catòlica, gran defensora de la vida, es queixa quan aquesta vida no es genera segons els protocols naturals.

No és el primer cop que el Vaticà acull amb recel els avenços mèdics. Ja ho va fer quan es van practicar els primers trasplantaments de cor. I també critica ara les investigacions amb cèl·lules mare obtingudes d'embrions, malgrat que siguin la via per alleujar grans patiments.

Si Déu ens va regalar la intel·ligència va ser per construir un món millor. Com ho és per a milions de famílies gràcies al senyor Edwards.