Aznar, en bona companyia

La política espanyola aconsegueix un ressò internacional cada dia més remarcable, gràcies a la rellevància de les aportacions d'alguns dels seus protagonistes. Tenim, sense anar més lluny, el cas singular del senyor Zapatero, que després de la seva penúltima cagada amb el tal Gómez s'ha de sentir dir de tot fins i tot per part d'aquells mitjans que en altres temps li havien donat suport. En vista de l'èxit, a Zapatero no se li ha acudit res més que respondre que ell també s'equivoca alguna vegada: s'agraeix que ho digui, perquè no se'ns havia acudit. Més aviat, sembla oportú preguntar-se si arriba a encertar-la mai.

De tota manera, i com no podia ser altrament, l'èxit més apoteòsic és per al predecessor de Zapatero en el càrrec, l'evitern José María Aznar, que ha estat inclòs per la prestigiosa revista Foreign Policy –especialitzada, com el seu nom indica, en política internacional– en una llista dels cinc pitjors excaps de govern del món. Aznar hi surt just darrere d'un vell conegut, Gerhard Schröder, que en el seu comiat com a canceller alemany es va muntar un negociet amb la companyia de gas russa Gazprom que va ser una excel·lent demostració del refrany que diu que, de porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.

Val la pena visitar la pàgina web de Foreign Policy per conèixer la resta d'il·lustres membres de la llista, que no tenen pèrdua. Olusegun Obasanjo, expresident de Nigèria, va intentar modificar la Constitució del país per poder tenir un tercer mandat, i, com que això li va fallar, va fer pujar al poder un president titella. Està acusat de nombrosos casos de corrupció i va declarar que la homosexualitat és “una abominació”, mentre es preguntava si algú volia “fer-li l'amor a un cavall”. Ell prefereix fer-ho amb la seva nora, cosa que ha donat peu a un escàndol nacional.

També li agraden les senyores a Joseph Estrada, expresident de Filipines, i per mor d'aquesta afició acumula gairebé tants fills fora del matrimoni com acusacions de corrupció. De fet, l'any 2007 va ser condemnat a cadena perpètua per saqueig, però l'actual presidenta el va perdonar, a condició que no tornés a la política. Estrada, però, torna ara a presentar-se de candidat, tenaç com els herois d'acció que anys enrere solia interpretar en films de sèrie B. Per la seva banda Thaksin Shinawatra, exprimer ministre de Tailàndia, es troba fugat de la justícia i duu una vida errant de país en país, usant passaports falsos i gaudint d'una fortuna bilionària.

Aznar ocupa el segon lloc en aquesta constel·lació de figures no perquè se'l consideri corrupte, sinó pel seu intent de mentir sobre l'autoria de l'11-M i per la seva “retòrica extremista”. En resum, per ser un mentider i un boques. Estem tots molt orgullosos de tu, José Mari. A veure si ho milloren Zapatero o Rajoy, això.