Quan els polítics s'apropien la informació

Poques setmanes abans de començar la campanya, tots els partits preparen les seves maquinàries i ultimen els darrers detalls de les seves estratègies electorals. Entre aquestes n'hi ha una de molt important: com influir en els mitjans de comunicació.

Sempre es parla de la relació entre els polítics i els periodistes. Una relació que és correcta quan cada una de les parts fa la seva feina respectant l'altra. Però el respecte dels polítics per la feina dels periodistes es perd quan entren en campanya.

Als partits polítics, per influir en els mitjans públics, no els calen gaires estratègies. La llei electoral els dóna l'eina perfecta per distribuir-se el tempus en els informatius de les cadenes de ràdio i televisió públiques, amb uns criteris més que discutibles. És el que s'anomenen blocs electorals.

Aquest sistema de blocs –que en teoria formen part dels informatius dels mitjans de comunicació públics– no es negocia, s'imposa (això sí, sempre amb empara legal).

El resultat són uns informatius en els espais de política de les televisions i les ràdios públiques en els quals l'únic que no es fa és informar. Aleshores un es pot preguntar: què és allò que veiem en els telenotícies? Són els anomenats blocs electorals, en els quals es deixen de banda els criteris professionals i periodístics, i s'explica la cosa amb criteris polítics. És a dir, són els polítics –els seus directors de campanya o caps de comunicació– els que decideixen quan surten els candidats a la pantalla de la televisió per omplir el temps “que els toca”, i ocupar aquell espai informatiu, encara que el missatge que emetin no tingui res a veure amb allò que s'entén com a notícia, ni tingui cap interès informatiu.

Per cert, moltes de les imatges televisives dels actes electorals no provenen de cap treball periodístic; sovint són talls de veu o imatges realitzades pels mateixos partits, que prèviament han barrat el pas a les càmeres dels periodistes que no podran informar en llibertat.

Això d'apropiar-se la informació agrada tant que s'estan empescant una llei per poder segrestar la informació, durant les campanyes electorals, també en els mitjans privats.