Articles

El Mateuot

Volia par­lar del papa.
La carcúndia d'esquer­res ens resulta tan pes­ti­lent com la de dre­tes. M'he tro­bat amb un bon noi esgar­ri­fat perquè en els dies de crisi que patim, ens reben­ta­rem els quar­tos donant al papa nogens­menys que cava i crema cata­lana. Bon pro­fit i amén.

Deia que volia par­lar del papa i del seu pas per casa.

Però he de par­lar d'una de més grossa.

Se'ns ha mort el Mate­uot.

El minyó era nat nogens­menys que a Puig-reig, on poc en resta del cas­tell d'en Gui­llem de Ber­guedà o de les fàbri­ques de fa qua­tre dies. El Mate­uot fou un bor­degàs de car­rer i pinya com qual­se­vol altre. Però als dotze anys, diria que als dotze anys, va entrar en el camí de la levítica en el mai prou lloat semi­nari de Sol­sona.

Vinga llatí i per­fecció de llatí. Vinga llatí. Vinga filo­so­fies i vinga teo­lo­gies. En els dar­rers anys de bacallà i cigrons, mes­tre Mate­uot va treure totes les llo­ri­ga­des que donava la casa. Era un cap de brot.

Seguint els usos i cos­tums del casa­lici, el nos­tre home havia d'anar a Roma per aca­bar-se de llo­re­jar. No l'hi van enviar.

La cle­ri­ca­lla té les seves lleis no escri­tes, més acom­pler­tes que el dret canònic. Una d'elles és enviar a les papals algú que pinti per a bisbe. Vull dir que, endemés de llo­rers, el romà ha de ser pie­to­set, endreçadet i un punt gar­neu. El Mate­uot tenia més fe que pie­tat, ves­tia bar­rip-bar­rap i deia les coses pel seu nom.

I ja me'l teniu de vicari, després vol­tant el roc i fent el tomb pels racons del bis­bat, pro­fes­sor a l'Escola del Tre­ball, rec­toràs de Berga. I pata­plam, aca­bant-les a cal Bas­sacs.

Hi ha pas­sat anys, enve­llint a la qui­eta, vis­cut en una sole­dat que ell se sabia. Generós a cor obert, amb una esquer­pe­ria de noi dolen­tot que es feia esti­mar tant.

Ben­vin­gut sigui el papa a casa i espero que el tem­ple no se li ensorri al damunt per obra i gràcia de la tune­la­dora. I ara amb tots els res­pec­tes. El papa haurà estat el pas d'un ocell de pau, com qui diu un ins­tant. Mar­xat ell, amb crema o sense ens queda la mena del Mate­uot, que és la del pa de cada dia ficat entre la gent.

La colla del Mate­uot és el pilar de l'Església.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.