Opinió

LA COLUMNA

Vargas Llosa

Comento a uns quants amics la meva satisfacció pel Nobel a Vargas Llosa i n'hi ha molts, per no dir tots, que em miren malament. Em recorden, inevitablement, la postura que l'escriptor ha fet pública en contra del nacionalisme, vist com la bèstia més grossa i malvada del món contemporani. I contra Catalunya, observada pel peruà que hi va viure, i on va gaudir dels primers reconeixements, com un país fèrriament tancat en la defensa d'unes identitats que no solament no comparteix sinó que ataca amb les poderoses armes de la seva dialèctica. D'altres, també em fan avinent d'altres motivacions polítiques de l'escriptor, defensor sense escletxes del liberalisme econòmic i conservador convençut. Batallo contra aquests arguments (que són certs: és ben comprovable la deriva cada cop més radical de Vargas Llosa) amb l'única eina de què disposo. És per això que torno als llibres que em van emocionar, com Los jefes i La ciudad y los perros, torno a aquella Lima de cadells ensinistrats que viatgen en tramvia i es planten al centre per anar de putes i emborratxar-se. Torno als dictadors, a les dones analfabetes, als qui escriuen les seves cartes, i a més soldats i més prostitutes. I rellegeixo (hi passo per sobre, com qui retroba un amic extraviat fa anys i quasi no s'atreveix a saludar-lo) La orgía perpetua, un assaig que ens parla de Madame Bovary i de Flaubert i que, en realitat, ens està explicant qui és Vargas Llosa i quina cosa és la literatura. Tocar el timbre per entrar de nou a la casa del novel·lista és un plaer difícil de descriure, perquè aconsegueix crear en el lector (amb les obres de ficció, amb els relats, amb les aproximacions crítiques) aquella especial il·lusió de totalitat i coherència, de felicitat, que només poden arribar a transmetre els clàssics. És per això que trobo just el Nobel. Discrepo amb qui ara s'atura en la mesquinesa intel·lectual del Vargas Llosa pensador polític.

M'estimo més refugiar-me en la pàtria d'Emma, a Rouen. En l'estil indirecte lliure, en la sintaxi, en la literatura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.