Nous paradigmes

Aquest any, la Nit de l'Empresari porta el nom de Nit.cat, i la temàtica estarà centrada en els nous paradigmes. Un concepte que no només fa referència a les noves tecnologies i les xarxes socials, sinó també a tot allò que té a veure amb la forma amb què enfoquem les nostres decisions, els nostres processos de treball i les nostres organitzacions per donar resposta als nous reptes que tenim al davant: els imminents processos electorals, la crisi econòmica i la revolució tecnològica i social. Reptes que tenen un element comú clau per comprendre la situació i enfocar-la adequadament en el futur: la incertesa. I no la incertesa des d'una perspectiva conjuntural, sinó com a factor estructural que caracteritzarà el futur a curt, mitjà i llarg termini.

Si això és cert, el gran nou paradigma de futur no és en si mateix el canvi, entès com el procés de transició entre dues situacions estables, sinó el fet de ser capaços de gestionar els nostres recursos en permanent canvi. Això afecta les empreses però també la societat en general i, per tant, el gran repte que tenim al davant com a país és fer arrelar realment en la societat la cultura del canvi. La societat ha de ser conscient que entren en joc nous valors que fan tremolar els fonaments amb els quals fins ara havíem construït el nostre teixit empresarial. Parlo de compartir, d'innovar, d'adoptar una actitud socialment responsable, de trencar els motllos i d'eliminar la resistència al canvi. D'assumir que la idea de mantenir un lloc de treball per sempre i sense haver-se'l de guanyar cada dia no és sostenible. És cert que en les empreses en general, òbviament les que mantenen o milloren la seva competitivitat són les que en primer lloc han abordat aquests processos, i en molts casos amb notable èxit. Però, tot i això, encara estem molt lluny d'escenaris que ens podrien deixar confortables. Encara queden moltes empreses per fer evolucionar, i sobretot cal que tota la societat en conjunt, amb les administracions al capdavant, prenguin consciència de la realitat que ens envolta.

I perquè això sigui possible, el primer que cal fer és prendre consciència que aquest nou paradigma hem d'interpretar-lo no només en clau de crisi, amb les seves connotacions negatives, sinó també com a oportunitat. Una vegada vist des de la perspectiva d'oportunitat –per a la qual cosa fa falta molta pedagogia– i assolida la cultura del canvi, la clau de futur es diu flexibilitat. Flexibilitat per poder canviar d'activitat si és necessari, per poder absorbir de manera competitiva un redimensionament a l'alça o a la baixa quan sigui necessari per la demanda, per assolir nous plantejaments financers, per aprendre a treballar en col·laboració amb tercers, fent xarxa, tant amb competidors com amb clients, proveïdors i altres partners, establint-hi aliances més o menys estables en el temps en funció de l'evolució dels mercats, per adaptar-se a cultures molt diverses, tant des del punt de vista intern, l'organització, com de l'extern. Finalment, flexibilitat, que ha de permetre a les empreses i a la societat prendre i executar decisions amb rapidesa, sense que això impliqui haver de gestionar situacions excepcionals de forma constant.

Aquest any, més que mai, la Cecot vol fer incidència en la importància de la pedagogia. La flexibilitat no ha estat mai sinònim de precarietat. Però perquè això sigui cert, calen molts canvis. La por de perdre el lloc de treball no la traurem enganyant-nos pensant que podem sostenir en el temps empreses poc competitives, la traurem si tenim treballadors ben formats, un mercat de treball dinàmic i un entorn competitiu excel·lent que afavoreixi la creació de riquesa. L'estat del benestar, en definitiva, no el sostindrem enganyant-nos i pensant que una granja sencera es pot mantenir a llarg termini només munyint una vaca, el sostindrem quan siguem tots conscients que el més progressista que hi ha és administrar bé els diners de tots i que tothom contribueixi amb el seu esforç, per petita que sigui la seva part, a sostenir-lo.