Trossos

Hispanitat

Quan vaig a Madrid, hi ha edificis oficials que em semblen fora d'escala, desproporcionats: alguns ministeris, institucions diverses de l'Estat. Com si els haguessin dimensionat no pas per administrar i fer de capital d'un Estat descentralitzat, sinó d'un imperi centralista. Com si –com ha passat amb altres grans ciutats, com Viena– mantinguessin una escala de capital imperial, havent deixat de tenir ben bé un imperi. Per tant, enyorant-lo.

Encongir

No és fàcil encongir. Es porta malament. Em temo que en el mite recurrent de la Hispanitat, en els intents anacrònics de convertir-la en una Commonwealth política, en els intents espasmòdics de donar-li avui sentit econòmic, en la política d'Estat de concentrar-ho tot a Madrid per fer-ne una gran capital mundial, hi ha resistència a una dinàmica d'encongiment i una nostàlgia dels vells bons temps imperials. El nacionalisme espanyol està impregnat d'això.

12 d'octubre

El descobriment d'Amèrica és una data molt important. I no és just jutjar moralment amb criteris del segle XXI un fet del XV. Però escollir com a festa nacional espanyola aquest dia és una altra il·lustració d'aquesta mirada nostàlgica de l'imperi, d'aquest pensar més en l'Atlàntic que en Europa. Un imperi del qual a hores d'ara només en queda una cosa: la llengua. Per això per al nacionalisme espanyol la llengua és tan important. Per això està en el centre de la seva agenda política.