Trossos
Cara a cara
En lògica informativa, té tot el sentit del món un cara a cara televisiu entre Montilla i Mas. Al costat de les entrevistes a tots i dels debats amb els altres candidats. Un dels dos, Montilla o Mas, serà president de la Generalitat la pròxima legislatura. Amb criteri periodístic, m'imagino un sol cara a cara, no pas una tournée dels dos candidats per diversos mitjans. I me l'imagino a TV3, la televisió pública catalana, líder i de referència. En català, és clar.
Llengua
No entenc la necessitat d'un segon debat i menys per fer-lo en castellà. Voldria dir que el cara a cara natural no seria accessible per a una part de l'audiència. ¿En castellà per al públic de fora de Catalunya que no vota o per als ciutadans de Catalunya que parlen castellà? No hi ha cap segment de l'electorat català que, si vol, no pugui veure, seguir i entendre una emissió de TV3. Mirin les audiències del futbol. Fer-ho a TV3 i en català no exclou ningú, excepte qui se'n vol excloure.
TV3
Seria incomprensible que es fes un cara a cara i no es pogués fer a TV3. Però és cert que en campanya electoral la llei porta a una mena d'estat d'excepció en els mitjans públics en què els criteris informatius són substituïts per un criteri d'igualtat d'oportunitats. Un criteri polític que al meu parer neix de confondre informació amb propaganda. Dues coses diferents, tot i que de vegades els periodistes haguem ajudat a confondre-les.
