Fer país? Crear riquesa?

Manuel Milián Mestre, amic però admirat, estenia ahir en aquest diari una lliçó d'història magistral sobre les organitzacions patronals a Catalunya, des de la pragmàtica sanció de Carles III. Els lectors i Déu nostre Senyor li ho agrairan, en aquests temps tempestuosos de desinformació i sobreinformació. Tot això feia referència a un article d'aquest cronista sobre Foment del Treball Nacional. Un article que ha picat i escaldat l'amic però admirat Milián. És obvi que a Catalunya, com als països civilitzats i industrialitzats, la burgesia “va crear institucions i fundacions, i va gestar bancs”. I més, amic Milián: va crear riquesa. Crear riquesa és fer país? Arreu, sí. Però a Catalunya i en altres llocs anòmals “fer país” és, també i sobretot, una altra cosa. És pagar allò que un Estat advers ha negligit o ha atacat. Per exemple, la llengua i la cultura. A Catalunya això ho han fet alguns empresaris. Pocs. I no precisament els de Foment, admirat Milián. I no ho dic “amb lleugeresa”, sinó amb un profund coneixement de causa.