Espanya menysté la ciència

La ciència que es fa a Catalunya patirà de valent l'any que ve. El govern espanyol s'ha vist obligat per les pressions internacionals a reduir notablement la seva despesa sota l'amenaça d'haver de pagar uns interessos comparativament elevats per col·locar el deute i evitar el col·lapse financer. Aquesta retallada ha afectat tots els departaments, encara que el segment més perjudicat ha estat el de les obres públiques, siguin necessàries per guanyar competitivitat o no. L'educació, la ciència i la investigació no s'han salvat d'aquesta retallada, que, de retruc, també afecta Catalunya, ja que hi ha alguns centres punters al nostre país que depenen en part o del tot del pressupost d'Espanya. Però si fan ciència a Catalunya és ciència catalana.

Aquesta decisió es contradiu radicalment amb el que el govern de l'Estat va predicar a l'inici de la crisi, quan, després de negar-la, va afirmar que la millor sortida era una fantasmal llei d'economia sostenible i l'aposta pel coneixement. El que passa és que una cosa és parlar i una altra de ben diferent és fer. I els fets són que el capítol d'inversions en el pressupost d'investigació, una àrea en la qual es fonamenta la competitivitat solvent i estable, patirà una retallada del 28 per cent i afectarà investigacions en marxa. I encara, ens diuen, hem d'estar contents perquè la tisorada no ha estat tan forta com pertocaria.

L'Estat espanyol, i de retruc Catalunya, té un greu problema que es perpetua sense que es vegi cap indici de solució: la taxa de talent és exactament la mateixa que la d'altres països del nostre entorn, però després no hi posa els mitjans perquè aquest talent es desenvolupi i treballi aquí. En conseqüència, els talents marxen a fora. Tot plegat, un molt mal negoci. França i Alemanya també han hagut d'ajustar els seus pressupostos. Però han deixat la ciència i la investigació al marge de les retallades. Saben el que volen. Costava tant imitar el seu exemple?