Trossos

Papa

Sobretot després dels incidents del dia de la vaga general, la visita del papa em fa més por que una pedregada. I no pateixo pel papa, amb tots els respectes. Pateixo per nosaltres: per la imatge que projectem i que trobem al mirall. No m'agrada ser la capital de l'agror ni d'un anticlericalisme resclosit. Sobretot quan semblava que dels grans problemes d'inicis del segle XX que van portar a la crisi dels anys trenta, el religiós és el que més havíem solucionat.

Església

Puc estar d'acord o no amb coses que diu o que fa el papa. Però el debat sobre què ha de dir el cap de l'Església no crec que sigui universal: afecta els que se'n senten part, i l'han de resoldre al seu interior. Sobretot quan el papa, a diferència d'altres líders religiosos i civils, fa temps que ha hagut de renunciar, per convicció o per resignació, a imposar la seva visió del món i a convertir el precepte religiós en llei. S'ha de limitar a proposar la seva visió del món i a intentar influir.

Tolerància

No m'agrada la imatge que en aquesta ciutat i aquest país tenim –amb ambigüitats institucionals– un detector a la porta d'entrada de l'espai públic, que es dedica a jutjar les opinions dels qui entren i xiula quan no li agraden. Si tinguéssim a la porta aquest detector d'intoleràncies posat en marxa per la visita del papa, ja hauria xiulat més fort davant d'altres líders, religiosos i no, que hi han passat o que ja són a dins.