Qüestió de nivell

La proximitat de les eleccions fa accentuar les reflexions sobre les raons que motiven l'abstencionisme o l'opció del vot en blanc entre els votants. La desmobilització d'una bona part de l'electorat cada vegada que se li demana que esculli els seus representants es justifica per la falta de credibilitat dels polítics, provocada per una falta de sincronia entre el que exposen i detallen els programes i les accions que acaben executant quan accedeixen al poder. Aquest dibuix, com totes les explicacions que volen adjudicar una única causa a una situació complexa i delicada (i aquesta de què parlem ho és i molt), sembla que deixa molts elements o factors que s'haurien d'analitzar pel camí. Un és que no podem oblidar que les persones que escollim formen part de la nostra societat. Sí, és una obvietat, però a vegades, de tan òbvia que és, no ens parem a reflexionar sobre el que aquesta afirmació pressuposa. Si considerem que el nivell dels polítics és baix, que empobreixen el discurs polític amb polèmiques insubstancials i sucumbeixen als circs mediàtics quan hi ha molta feina de fons a fer, hem de pensar que ho fan perquè veuen que la interactuació amb nosaltres, la societat que representen, és més efectiva per aquests canals que no pas fent un discurs brillant en el marc on s'ha de fer, que són els fòrums polítics que tenen a la seva disposició, com ara el Parlament. Els polítics i els electors hem contribuït a parts iguals a empobrir el debat, moltes vegades rebaixant-lo a l'esperpent. La feina de tots plegats és recuperar el punt just d'autoestima (si l'excedim, caiem en la prepotència, i si no hi arribem, en el menysteniment i el victimisme) per elevar el nivell i fer tornar les coses al seu lloc.