Tothom vol ser normal

La Joventut Socialista de Catalunya ha vestit José Montilla de superheroi perquè ha aconseguit meravelles com ara “ajudar 41.000 joves a emancipar-se”, “destinar 100 milions d'euros a la FP” o “obrir el metro les 24 hores el cap de setmana”. Però encara que Montilla tingui aquests superpoders que tant fan al·lucinar les joventuts del seu partit, el que els meravella més és que el seu candidat a les pròximes eleccions és “l'increïble home normal”. La normalitat ven. Ser normal és un valor emergent. Però volen dir que el que es valora no és una idealització de la normalitat? Perquè ajudar els joves a emancipar-se, destinar recursos a la formació professional o donar servei públic de metro quan fa més falta entra en la normalitat més quotidiana i prosaica que tenen els servidors públics, encara que aquest servidor públic sigui el president de la Generalitat. I si a sobre aquest superheroi es comporta com una persona “normal”... Però en aquests temps de crisi econòmica (i de valors) es valora el que se abans s'anomenava pejorativament tenir un perfil baix. O sigui, no ser un fatxenda, no fer ostentació de res, comportar-se discretament. Fa quatre dies ser normal era equivalent a ser el babau que no havia sabut pujar al carro de la bombolla econòmica per poder conduir un Porsche Cayenne. Ara ser normal és un valor mediàtic. Ens ho recorda també l'ús que alguns han fet de la cançó del grup Manel La gent normal. El Barça l'ha utilitzat com a promoció del primer equip, venint a dir que a pesar que són triomfadors i grans estrelles mundials, també són persones que toquen de peus a terra i bona gent. Com a contorsió de la realitat que és la publicitat, s'entén. Però normals, el que s'entén per normals, no sé si ho són gaire. Penso també en les campanyes de bancs i caixes. Fa quatre dies tractaven els clients “normals” com taronges per esprémer a préstecs i hipoteques, i ara es vanten de preocupar-se per cadascun dels seus clients amb noms i cognoms de gent normal. La normalitat és d'aquells valors que perden el seu valor quan se'n fa bandera. Però ara toca això.