Final amb rondalla

El tripartit arriba al final de la seva segona legislatura amb una metàfora perfecta del que ha estat: un repartiment de càrrecs i d'ambicions amb rumbs ideològics (i tàctics) massa incompatibles. Que el president Montilla hagi desautoritzat Ausàs obligaria el conseller a acatar les molt honorables instruccions, o bé a dimitir per dignitat: sorprenentment, però, els republicans opten per “aguantar” i desafien el president. El mateix dia de les torxes a Montjuïc. Tota una mostra de respecte per la màxima institució del país (allí mateix afusellada i honorada) i per l'home que ells mateixos van investir: i això que hem escoltat diversos republicans elogiar Montilla com “el president que ha fet més actes d'afirmació nacional” (Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida), se suposa que passant per damunt de Pujol, Macià, Companys i Pau Claris. No s'entén aquesta nova marcada de paquet: quin és el preu tan alt de dimitir, a tan pocs dies de les eleccions? No deu ser que, en el fons, els republicans s'han tornat de nou a precipitar?

L'episodi recorda massa allò de la retirada de la bandera espanyola per part d'un altre conseller de Governació, Joan Puigcercós. Aleshores el president Montilla va tocar el xiulet i la decisió fou convenientment rectificada. Ara, ERC pregunta als convergents si ells farien com Montilla, i Mas no té cap inconvenient a respondre que sí. Per tant, no sembla un tema de principis (CiU ha estat al darrere d'un bon nombre de consultes populars per la independència, com a partit i com a grup municipal), sinó un tema d'ordre, de fer les coses bé, delegant als ajuntaments, sense cometre errors que només donen raons als detractors del dret a decidir. Si Mas no ha dubtat, és que tal vegada sí que és una nova precipitació (o indiscreció) republicana. Però, si es tracta que la consulta a Barcelona surti bé, un avís: fer-la a l'abril del 2011, com s'ha anunciat, és una forma perfecta de contribuir al seu fracàs. Per aquelles dates, el PSC de Montilla encara governarà la capital catalana. Endevinin què respondrà Hereu quan li demanin (oportunament, ara sí) col·laboració institucional de l'Ajuntament. És que som un país de premis Nobel, saben?