Un cara a cara, tal com som
Un cara a cara és, massa sovint, una recitació a dues veus de posicions polítiques conegudes i enfrontades, tot esperant que un dels actors cometi un error, faci una ganyota o sorprengui el rival amb una frase assajada, de manera que l'endemà els especialistes en la matèria puguin dictaminar que aquell instant sublim va assenyalar un guanyador o un perdedor, un moment determinant de la campanya. En general no sol passar res de tot això i el cara a cara tan esperat resulta un espectacle decebedor per a la parròquia. I tanmateix, el debat és un preciós instrument de la campanya electoral al qual no s'hauria de renunciar mai.
La tradició de les eleccions autonòmiques diu que no es farà cap cara a cara entre el president i l'aspirant. Res de nou, doncs, si no fos perquè és la primera vegada que els dubtes d'uns i altres sobre acceptar o no el repte festegen el temut conflicte lingüístic. Teòricament, l'enfrontament directe convé als dos grans rivals, tot i que per motius ben diferents; però la realitat és que els debats més aviat es perden que no pas es guanyen, cosa que explica la dificultat d'emparaular un dia i un lloc per trobar-se i confrontar propostes de tu a tu.
La negativa a debatre en castellà és una temeritat de baix cost per als nacionalistes; la condició de fer-ne un en català i un en castellà pot tenir un preu per als socialistes, no tant pel fet que no hi hagi debat, sinó per la lectura intencionada que els seus adversaris faran de l'exigència, en termes de fragilitat. I tot plegat per acabar amb dos debats que difícilment es donarien en igualtat de condicions televisives (o sigui, d'audiències).
Si acceptem que som una única comunitat i que aquí no es parla català o castellà, sinó més aviat castellà i català, i moltes vegades indistintament, la sortida al problema passa per fer cas a la “i”, organitzant un cara a cara en català i en castellà. Un sol debat en què els dos principals aspirants a governar el país haguessin de respondre a qüestions en els dos idiomes oficials, celebrat en un espai públic, convocat per una entitat reconeguda, disponible per a tots els mitjans i especialment per a totes les televisions que el volguessin retransmetre en directe. Un cara a cara, tal com som.
