Alícia no és Aleix

Encara que a Joan Puigcercós li sembli que Alícia Sánchez-Camacho és la versió femenina d'Aleix Vidal-Quadras, pensem que entre l'una i l'altre hi ha diferències notables que convé precisar. D'orígens, en principi. Aleix Vidal-Quadras té uns ascendents barcelonins i burgesos de llarga tradició. Alícia, en canvi, és una dona de Blanes que procedeix de la immigració espanyola. Com que el PP sembla decidit a jugar fort en la qüestió de la immigració, apuntem-nos el detall. Aleix és un home culte, analític i sarcàstic que ha anat derivant cap a unes obsessions que l'han allunyat bastant de la realitat i l'han dut a un carreró polític sense sortida on va fent la viu-viu perquè disposa d'una colla fidel d'incondicionals i perquè el partit encara no s'ha cansat d'agrair-li els serveis prestats. Ara va escopint el verí que li enterboleix el cap per les tertúlies madrilenyes i pel Parlament Europeu. Una ment perduda, una llàstima. Alícia no és culta ni analítica ni sarcàstica. En qüestions culturals va justeta. Té molta més empenta que capacitat d'anàlisi. I no posseeix aquell sarcasme de Vidal-Quadras, que és una emanació de la seva intel·ligència, una bilis negra. En canvi, Alícia té més capacitat de comunicació. No es va equivocar la direcció del PP quan la va destinar a Catalunya en les circumstàncies que recordem i que recorden en especial Daniel Sirera i Montserrat Nebrera. Per al PP és una candidata acceptable. Però Sánchez-Camacho està menant una política que tira pel broc gros, barroera i desagradable. No es pot recollir l'última bestiesa que han dit a Intereconomia i convertir-la en argument polític a Catalunya, com va fer quan va dir que Pujol va afavorir la immigració musulmana en comptes de la hispanoamericana per defensar el català. A Madrid es pot mentir quan es parla de Catalunya, però dir això aquí és fer el ridícul. Ja ho hem apuntat: Alícia té tanta empenta com poca reflexió. Sembla que vagi molt accelerada i que vulgui matar tot el que és gras. No li aniria gens malament calmar-se una mica i sospesar el que diu.