La llei antitabac ja no és poruga

L'enduriment de la llei antitabac establirà a partir del gener vinent la prohibició total de fumar en qualsevol local públic, incloent-hi bars i restaurants, una mesura tan contundent com necessària que, malgrat tot, s'ha fet esperar massa. La llei espanyola va néixer poruga i tots els països del nostre entorn ens van passar de seguida al davant aplicant mesures molt més restrictives contra un hàbit que, tots ho sabem, no només perjudica els consumidors, sinó també aquells que els envolten.

Des del primer moment, les autoritats sanitàries es van esforçar a deixar clar que no pretenien perseguir el dret a fumar, almenys no pas fins ara, únicament impedir el mal que pugui causar als fumadors passius. En aquest sentit, s'ha fet un camí llarg i profitós, perquè, afortunadament, estem molt lluny dels temps en què es trepitjaven sistemàticament els drets dels que no volen fumar ni tampoc empassar-se el fum dels altres. Uns temps basats simplement en la ignorància sobre l'abast real dels efectes nocius de la nicotina. Ara toca recuperar el camí i posar-se d'una vegada a l'altura dels països més compromesos amb la salut de les persones.

El problema, però, és que la llei va néixer també confusa, víctima de la indecisió dels polítics que no gosaven anar més enllà o dels que, com la presidenta de la comunitat de Madrid, s'hi giraven directament d'esquena amb una inconfessada voluntat de boicot. D'aquesta manera, es va crear la falsa expectativa que fumadors i no fumadors podrien conviure als locals públics per sempre més, i fins i tot la sensació que la batalla contra el tabac era una batalla condemnada al fracàs, i aquest miratge va impulsar molts propietaris d'establiments a aplicar unes mesures de condicionament que ara ningú els vol compensar. Fumar mata, però haver-ho restringit només a mitges ha complicat innecessàriament les coses a la gent.