Paisatges observats

Un guió: Sílvia Yxart. Una música: Joan Asín i Quim Sota. I un realitzador: Antoni Martí, ànima i còrpora de l'empresa bisbalenca Videoplay Serveis. El resultat, un audiovisual magnífic sobre el paisatge dels Països Catalans –Paisatges observats–, que vol ser una crònica de vint-i-cinc anys de feina ben feta (1984-2009). Una feina que s'ha fet amb professionalitat i amb dedicació però també, i això no és cap desmèrit, amb il·lusió i passió. Una passió desenfrenada que ha portat l'Antoni Martí i el seu equip a observar el territori que tant estimen des d'una particular mirada; per ser més exactes, des de vuit mirades diferents i complementàries: la iniciàtica, l'orogràfica, la naturalista, la quotidiana, la urbanística, la incerta, la sensorial i la patrimonial. En cada una d'aquestes mirades hi ha un fil conductor que tot ho impregna: la necessitat imperiosa de frenar tanta destrucció i preservar un dels valors més preuats que tenim, el llibre obert que és el nostre paisatge. Perquè, tal i com es diu en una de les frases que van apareixent al llarg del visionat, un antic proverbi xinès, «a la natura no hi ha ni premis ni càstigs, només conseqüències». I, si no vigilem, si no ens fem conscients del que encara tenim i ho preservem, malbaratarem per sempre més el nostre futur. A Pau, Palau-saverdera i Vilajuïga fa sis anys que fem la Fira del Paisatge amb la mateixa intenció: que s'aturin les agressions sobre el paisatge. No sé si ens en sortirem, perquè ara el que fa modern no és el discurs d'en Toni Martí. Ara toca el tren de gran velocitat, multiplicar els carrils de les autopistes, doblar com més carreteres millor, fer variants a pertot i construir espais enormes per aparcar-hi contenidors o per a serveis logístics diversos. Espero que, el dia que tots plegats vegem clar que hem de canviar de camí, ja no sigui massa tard...