Opinió

LA TRIBUNA

L'abstencionisme

La sociòloga francesa Dominique Schnapper, membre del Consell Constitucional Francès entre 2001 i 2010, en una recent conferència pronunciada a Montpeller el passat 19 de juliol passat deia que ni les mesures econòmiques, que tan en compte s'han de tenir avui, ni la legitimitat política, no es podrien mantenir si no existís un mínim de confiança envers les institucions. La democràcia i l'economia de mercat reposen –va dir– en la confiança i es preguntava si hauríem arribat a l'era de la societat de desconfiança generalitzada. Efectivament el temor sembla pertinent. D'indicadors no en manquen: l'individu democràtic, font de la legitimitat política, en tant que ciutadà, admet difícilment els processos que donen legitimitat a les institucions i a les decisions polítiques.

El fenomen de l'abstenció podria ser un d'aquests indicadors. El Punt del diumenge 24 d'octubre, i amb el títol Abstenció: qui se'n beneficia?, publica una oportuna anàlisi, en què preveu que la participació en les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà més baixa que la de fa quatre anys, la qual amb 56,04 %, ja en tenia el rècord. La disminució de la participació electoral que es va manifestant des de fa temps, amb intensitat creixent, en la quasi totalitat de les democràcies, siguin antigues o recents, i assoleix nivells elevats fins i tot en països que, com França i Alemanya, es caracteritzaven per una tradició de forta participació. Alguns analistes pretenen que és un senyal d'apaivagament i que l'aparent apatia no és altra cosa que un senyal de superació dels conflictes ideològics i de la confiança dels ciutadans en el bon funcionament de les institucions. Altres, al contrari, hi veuen la prova de l'esgotament d'una certa forma de democràcia representativa. Una i altra postura són igualment pernicioses. Un dels fonaments de la democràcia són les eleccions. Les eleccions suposen la superació de la violència en la lluita pel poder. No es pot admetre que no siguin necessàries ni que la democràcia representativa estigui superada. Aquesta doble consideració dóna resposta a l'interrogant que planteja El Punt. L'abstenció beneficia els no demòcrates.

Atès que l'abstenció existeix i que regularment augmenta en totes les democràcies occidentals, quina significació se li pot donar? Pot haver-hi un impediment, de tipus personal no polític, com ara una malaltia, un viatge no previst..., o que es prefereix fer altres activitats no polítiques; són l'anomenat abstencionisme tècnic que ha existit sempre en tots els països en què el vot no és obligatori. I pot haver-hi el refús d'anar a votar perquè no vulguin expressar una opció, purament i simplement perquè no se senten capaços, o el refús pot tenir una veritable intencionalitat política. Aquestes dues variants, que són aquelles on es dóna l'increment de l'abstenció, és allò que cal analitzar. S'abstenen per protestar.

Per prendre consciència del que poden significar aquests refusos, convé recordar què representa el vot. La seva funció principal és designar els representants del poble i constitueix no solament una font de legitimitat, és també una caució sobre l'eficàcia dels elegits. És contra la ineficàcia que protesten, la sensació que els polítics estan desendollats de les dificultats ordinàries de la gent, que no es preocupen de les seves dificultats. Els ciutadans no volen pas dir, només, que estan satisfets perquè tenen uns representants que ells mateixos han elegit, volen poder afegir que, a més a més, estan satisfets de la seva eficàcia. L'abstencionisme és un fenomen complex. Les causes no s'han de buscar, només, en l'electorat. La classe política que sol·licita el vot hi té una gran responsabilitat. En el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, la ineficàcia del tripartit, ara constatada, tot i que diu no penedir-se'n, pel mateix president Montilla, és, amb tota seguretat, la causa de l'increment que es preveu. Si els ciutadans desitgen que Catalunya recuperi la seva dignitat com a Nació no han d'adoptar cap de les dues opcions, igualment pernicioses, que he esmentat, no han de sentir ni apatia conformista, ni un desil·lusionat esgotament. Ara, i aquesta és precisament una altra important funció del vot, ara tenen l'oportunitat de votar el canvi, eradicant la ineficàcia i canviant-la per l'eficiència. I evocant una altra reflexió de Dominique Schnapper, tenir molt present que votar és demostrar que es pertany a una comunitat política nacional. La nostra comunitat política nacional és Catalunya. Celebrades les eleccions Catalunya haurà d'enfrontar-se al seu repte més decisiu: iniciar el camí, sense vacil·lacions i definitiu, cap a la sobirania nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.