Del tripartit al trist partit

Durant els set anys de mandat que ha sumat la fórmula de govern tripartit n'hem vist de fredes i de calentes i, al capdavall, les crítiques de l'oposició, les rivalitats internes entre els integrants del gabinet i algunes actuacions poc afortunades han acabat creant un clima de situació desgastada i la sensació –fins i tot en els mateixos partits que en formen part– que aquesta fórmula ja no es podrà repetir.

Ara bé, si la coalició de govern formada per IC-V, ERC i el PSC ha aconseguit que CiU i el PP li dediquin tants d'esforços com han destinat a malparlar-ne i si és veritat que els pesos pesants del PSOE s'han sentit tan alleugerits com han dit quan el president Montilla ha assegurat que el tripartit no es reeditarà, és que aquesta fórmula de govern no devia ser tan dolenta ni tan inoportuna. Si els gossos lladren és que nosaltres anem a cavall, que es diu. És clar que si els que duen les regnes no estan prou convençuts que la muntura és bona, les mans esporuguides l'acabaran transformant indefectiblement en un ruc espantadís i els lladrucs l'acabaran fent estimbar. Sigui com sigui, si el PSC no vol reeditar el tripartit, si ni ells ni CiU no aposten per la sociovergència ni per fer pactes amb el PP i si ERC només està disposada a pactar amb qui signi un compromís per dur a terme un referèndum per la independència que tant CiU com el PSC i el PP rebutgen, tot indica que només una majoria absoluta garantiria un govern estable. Com que de majoria absoluta segurament només hi haurà la de l'abstenció, si ningú no es desdigués dels enrocs dels quals ara fan tanta ostentació el més probable és que qui governés ho hagués de fer en minoria i hagués de passar el mandat anant a comprar vots parlamentaris per tirar la gestió de govern endavant. Si s'arribés a aquest punt, el partit que governés seria un partit venut, trist, literalment lligat de peus i mans per una corda que els seus valedors tibarien o afluixarien a conveniència dels seus interessos electoralistes i no pas a conveniència del país. I com que tot això és tan evident, és de mal creure que no hi haurà pactes per més que ara jurin i perjurin.