Trossos

Meló

Nacionalment, vénen anys crucials en els quals passaran coses. Des de la Transició s'havia anat dibuixant un model autonòmic, que contenia algunes possibilitats d'evolució. El Constitucional, volent mantenir tancat el meló, de fet ha aconseguit l'efecte contrari. El meló s'ha obert. El model està en qüestió i tothom es veu amb cor de criticar-lo. Per a uns no dóna més de si i per a d'altres ha arribat massa lluny. Els qui el defensen, ho fan amb poca convicció i pocs arguments.

Rajoy

Rajoy ha dit el que pensen molts: això ha anat massa lluny i s'ha de redissenyar a la baixa el sistema autonòmic per sortir de la crisi. Si estigués parlant de pura estructura administrativa, en totes les autonomies, potser tindria raons. Però pensa en Catalunya, en autonomia política. I és important que ho digui Rajoy, que és l'alternativa de govern, tot i que hi ha també molta gent del PSOE que ho pensa. Per a ells, el model no és aturar-nos, sinó recular.

Llengua

Mentrestant, l'esperit de la sentència del Constitucional va deixant anar la seva pluja fina i els tribunals suspenen normatives que consideren el català llengua pròpia, en un marc de cooficialitat amb el castellà. La reculada no és només una idea. Està en les lleis i en la interpretació de les lleis. I queda clar en quins camps el meló torna a ser obert, per avançar o per recular: diners i llengua. Per cert, en aquest front, com comencem ja a enyorar en Joan Solà!