A Pontons funcionen els micròfons

A ls plens, quan es parla d'economia sempre surt Pontons; o Madrid, o València. Socialistes i populars van a pinyó fix i donen voltes sobre la capacitat d'endeutament d'aquestes ciutats, governades pel PP. Per això va estar encertada Carme Martínez (ICV) quan va reclamar parlar de Badalona i no de Pontons. Total, per repetir, any rere any, el mateix discurs, quan es parla d'impostos, en un pobre debat sobre les teranyines de les arques municipals.

Ricard Amaya, en nom de les CUP, denuncià manca de transparència del govern, mentre que Ferran Falcó (CiU) explicava els avantatges d'un nou portal que ho farà tot més comprensible. Després, el fantasma de la Penya hi passà de puntetes, però ningú no entrà en una discussió que feia mandra.

L'actualitat mana i era fàcil fer front comú contra el discurs malaltís de Garcia Albiol (PP) i la seva política de descrèdit als immigrants, més quan la societat civil –es reconegué en el ple– ha pres la bandera a favor d'una ciutat acollidora. Tots els partits denunciaren les actituds xenòfobes i aplaudiren el protagonisme ciutadà, mentre el líder popular optava per un discurs en retirada, de formes suaus i ambigüitats calculades, demostrant tenir taules i saber nedar i guardar la roba. No gaire res més, en una sessió on els protagonistes foren els micròfons, que no volgueren anar bé de cap manera i obligaren a molts jocs d'equilibris. Podrà invertir-se en arreglar la megafonia? A Pontons els micròfons funcionen: potser ens podrien fer algun préstec per evitar que els regidors badalonins es quedin sense veu de tant forçar la gargamella.