Reconversió

Anant cap a la feina m'aturo en un semàfor. Una parella de joves, amb més voluntat que fortuna, intenta fer uns jocs de mans amb unes pilotes. Tenen el número cronometrat. Poc abans que el semàfor es posi verd passen el barret pels primers vehicles. Alguns cops tenen sort i hi recullen algunes monedes. Ja no s'hi veuen les hordes que fa anys practicaven la mendicitat coactiva.

Fa uns vint anys vaig veure espectacles semblants a Ciutat de Mèxic. Bé, amb algunes diferències. Per exemple, que als semàfors no solament hi havia artistes d'un circ anat a menys, sinó també venedors de totes classes. Alguns oferien ampolles d'aigua, o fruita; d'altres, para-sols i accessoris per als automòbils. O, per
exemple, que els que feien equilibris per distreure el personal no tenien els cinc anys, encara.

Llavors vaig pensar que aquestes coses no passarien mai a casa nostra. A Mèxic hi havia i hi ha molts desequilibris socials, perquè van agafar el pitjor del model econòmic liberal i cap dels seus avantatges, que també en té, encara que ara sigui moda negar-ho. Però a Catalunya es practica un capitalisme europeu, amb una bona xarxa social que evita la fractura social. Per ara.

Quan torno cap a casa m'aturo en un altre semàfor. És de nit. Ara ningú fa números de circ. Un estranger que coixeja va demanant diners als automobilistes per menjar. Ningú li'n dóna. Quan el semàfor s'obre, se'n va enfurismat i renegant amb mots gruixuts contra la gasiveria espanyola. No em dono per al·ludit. Potser ho hauria de fer?