Campanya

El director em té prohibit que em posi medalles (diu que, al capdavall, tampoc n'hi ha per tant), però està passant el que avisava fa unes setmanes: aprofitant que vivim la crisi més intensa de les últimes dècades, els defensors d'un estat unitari reclamen el desmantellament del disseny autonòmic espanyol. No importa que ho exigeixi el Partit Popular. Ho fa perquè és a l'oposició. Si fos al govern, qui agafaria el paper de defensor més defensor d'Espanya seria el partit socialista.

M'agradaria dir que aquesta defensa de la recentralització de l'Estat, si és que algun cop ha estat descentralitzat de debò, és espontània, però està perfectament orquestrada. Es tracta, cal dir-ho, d'una batalla ideològica entre els que creuen que sempre tenen tota la raó i entre els que dubtem i estem disposats a admetre que sovint ens equivoquem. El diàleg, més que difícil, és desigual.

Ho dic perquè abans que el senyor Rajoy i els seus mariachis entonessin el discurs preapocalíptic, algun diari de la capital d'Espanya ja havia publicat extensos informes sobre la maldat intrínseca de les autonomies en general i de Catalunya en particular. Malgrat que a les facultats de periodisme, algunes de promogudes per la gent que brama des de Madrid, ensenyen que això no s'ha de fer mai, eren articles d'opinió disfressats d'informació. El famós estat de les autonomies va ser un cafè per a tothom, el volguessin o no, perquè no podia ser que catalans i bascos fossin més que els altres, un principi espanyol més sagrat que la Constitució que tant enarboren quan els convé.