Estan bojos, aquests catalans
Hi ha tres fets que estan passant aquests dies que a qualsevol observador que els interpretés des de la distància, el farien concloure que els catalans, en conjunt, han perdut la raó.
El primer són les tanques de precampanya que acaba de presentar el PSC amb el lema Ni independentistes, ni de dretes. Que un partit que fa dues legislatures consecutives que governa amb “independentistes” (i que hi continua governant) i que, a més, sense els “independentistes” no hauria governat ni amb Maragall ni amb Montilla, ara digui que no pactarà amb “independentistes”, potser és una tàctica, però desacredita la poca estratègia de país dels que hi han confiat durant gairebé una dècada. Si a això hi afegim que ERC, que ha governat amb no independentistes durant el mateix temps, ara digui que no pactarà amb ningú que no sigui favorable a convocar el referèndum per la independència, és d'una candidesa absoluta pensar que algú seguirà fent-te confiança. Tal com han deixat les coses a un mes de les eleccions, i prenent com a punt de partida la composició actual del Parlament, Esquerra Republicana no podria pactar un govern amb ningú en la pròxima legislatura, i el PSC, només amb Iniciativa.
El segon fet que no diu gaire a favor de l'ús de la raó per part dels catalans és la famosa emissió de bons de la Generalitat. No perquè no sigui una pràctica habitual de tots els governs i que, per sentit d'estat, la Generalitat també ho pugui o ho hagi de fer. És que un país ofegat econòmicament pel mal tracte financer de l'estat ara, de propina, posa en venda els diners que no té a un preu més baix del valor facial. Algú ha pensat que si els bons els compren els espanyols encara es faran un 4,75% (més un 3% bancari) més rics a costa dels números vermells dels catalans? D'això se'n deia vendre duros a quatre pessetes.
El tercer fet de la nostra bogeria té a veure amb el català i l'Estatut. És com aquell alumne que, amb un sis de nota, demana revisió d'examen i es queda amb un quatre. Vam voler evitar un estatut perquè el consideràvem insuficient i ara en tenim un de molt deficient. D'això se'n deia fer el negoci d'en Robert i les cabres.
