Clar i castellà

No es pot pas negar que, en termes nacionalistes, qui més clar està parlant aquests dies és el PP. Mentre aquí ens debatem sobre com i quan arribem a determinats llocs, a Espanya –i aquí, que per a ells tot és el mateix– el PP cada cop ho té més clar. La mostra són les declaracions que va fer la setmana passada el candidat del PP a les eleccions generals i, si tot va bé –o malament, és clar–, futur president del govern espanyol. Mariano Rajoy, en la clausura del Congrés de l'Empresa Familiar que es feia a Santander, ho va dir ben clar: “Les autonomies són un obstacle addicional per sortir de la crisi”. Això, que sembla poc, diu molt. O tot. El líder del PP va dir, sense embuts, que cal “una revisió profunda del marc institucional”, i va fer tota una declaració d'intencions: està disposat a imposar, per llei, un límit a la despesa de les autonomies. No ens enganyem, Rajoy no està parlant de la despesa de les autonomies. Està parlant, simplement, de les autonomies. Ja els estan bé, perquè hi són, però el que ara cal és posar-hi un límit. Ja està bé, això de la democràcia descentralitzada, diu aproximadament. Però com que en cap moment no ens hem cregut que siguin estat, com que ja ha quedat clar que això de l'estat federal no s'ho creu ni el PSOE, ha arribat un punt que a les dites autonomies se'ls ha de deixar clar que ja n'hi ha prou, que si és per regular quatre cosetes ja ens estaven bé, però que si és per fer lleis i autogestionar-se els recursos, fins aquí hem arribat. Quan Rajoy parla de profunda reforma administrativa i d'un excés de fragmentació, parla del que parla i tots ho sabem. Ho ha dit ben clar. I castellà, és clar.