Un factor positiu per posar piles a l'escola

El govern de la Generalitat va aprovar ahir un decret que dóna més capacitat de gestió i d'acció als directors dels centres d'ensenyament perquè facin allò que el seu mateix nom indica: dirigir. Per als sindicats –sempre disposats a la defensa corporativa– la capacitat sancionadora i avaluadora que aquest decret dóna als directors és un tret negatiu i repressor, però mirat des d'un altre punt de vista també es podria veure com un estímul perquè aquells que creuen que els centres d'ensenyament han de ser alguna cosa més que magatzems de criatures s'animin a exercir les responsabilitats addicionals a la docència. Per això, d'aquest decret, hi ha almenys dos aspectes que hauríem de contemplar des d'un punt de vista positiu. D'una banda, el fet que el director podrà i haurà de liderar un projecte educatiu i de funcionament de l'escola que inclou l'avaluació del professorat i la proposta de plantilla per al centre, que posteriorment haurà d'aprovar el departament. De l'altra, que els directors tindran marcats uns objectius a complir i seran avaluats cada quatre anys de manera que podran ser prorrogats en el mandat o rellevats, segons els casos. Dit d'una altra manera: mestres i directors s'hauran de posar les piles. Matisem que n'hi ha molts que les duen ben posades i ben carregades i que gràcies a ells encara és possible trobar bones experiències docents. Però els integrants de tots els claustres de professors han hagut de conviure alguna vegada amb companys que més que mestres d'una matèria educativa ho són de l'absentisme i de l'escaqueig. I han conegut directament o indirecta directors que ambicionaven el càrrec per molts motius diferents dels de la docència. Si la nova normativa no aconsegueix eradicar del tot de l'escola aquestes maneres de fer –per aconseguir-ho caldria canviar el gènere humà– almenys permetrà acotar-ho amb molta més eficàcia, sobretot si el Departament d'Ensenyament reforma el seu modus operandi amb profunditat i també es posa les piles per evitar que els complexos viaranys de la funció pública i la gestió centralitzada de l'administració siguin en la pràctica un laberint protector per a aquestes actituds.