Sobretot, que ningú no faci el ridícul

Després de la visita del papa de Roma a Barcelona i Santiago tot apunta que la política espanyola se centrarà de ple en les eleccions del 28-N al Parlament de Catalunya. Val a dir que en l'àmbit espanyol, tant des del govern com des de l'oposició, estan molt pendents de la visita, tot i que des del Vaticà s'insisteixi a dir que el papa no entra en política i que no defensa cap ideologia concreta. Des del govern català s'afirma que no tenen per què tenir opinió. Entre altres coses, perquè hi ha diferents posicions encara que reconeixen l'interès general de la visita, que va més enllà del que pugui tenir per a la comunitat catòlica.

A l'hora de la veritat, ningú es desentén del poder vaticà, un dels més importants del món. Ho proven els maldecaps que avui tenen els caps de protocol de les institucions catalanes per disposar de cadires dins del temple de la Sagrada Família. I, en sentit contrari, per incloure polítics destacats, sobretot de l'Ajuntament de Barcelona, a les manifestacions contràries a la visita papal.

En aquests casos, allò que cal esperar és que ningú no faci el ridícul. Ja ho deia Josep Tarradellas: “En política es pot fer el que es vulgui menys el ridícul”. Aquest és un prec tant dels que estan radicalment a favor de la visita papal com dels que hi estan radicalment en contra. Perquè si hi ha una cosa certa és que no passa cada dia que el papa visiti Barcelona.

Llavors i a partir de la setmana vinent la visita papal quedarà en segon terme en espera que Rouco Varela aconsegueixi que el papa faci una visita a Madrid –que sembla que podria ser el 2012–. El cap de la Conferència Episcopal Espanyola espera poder controlar millor la situació en aquell moment. A Madrid, podrà influir més en els missatges que el papa acostuma a fer en aquests viatges.

Mentrestant, les maquinàries dels partits polítics espanyols són a punt per entrar de ple a la campanya catalana. El PSOE i el PP estan allunyats de la realitat catalana, no la coneixen i en pocs dies s'hauran de posar les piles. El PSOE, pendent de trobar la fórmula de comunicar millor el que fa, i el PP, com passar al màxim de desapercebut. Fer-se veure sense dir gaire res, mentre s'esperen les eleccions del 2012.