LA TRIBUNA
Viatge municipal llampec
En l'esdevenir polític i estrictament personal, hi ha un concepte sobre el qual se sustenta tot el possible pensament que pugui generar: “La Catalunya possible”. No és pas meu, sinó que el vaig escoltar, per primera vegada, del president Pujol; que ha estat un polític molt diferenciat de l'actual ideari que, en política, l'absurd no és un impediment, més aviat un afegitó. Sí bé els dos partits majoritaris apunten alguna que altra ridiculesa, és en la “perifèria” on trobo nivells d'autèntica excel·lència a l'hora de prendre el pèl al ciutadà, en un sentit innocent o amb la creença que aquell esdeveniment o presa de posició realment afectaran el resultat d'un partit o altre el dia de la votació.
30 milions d'euros
Sóc conscient que els politòlegs in the loop em confirmaran que la realitat és líquida i que les formes són canviants i pràcticament impossibles d'aprehendre. Per això, les lectures que es facin d'una de les darreres piruetes de l'alcalde Jordi Hereu, a part de desconegudes, poden ser molt profitoses per les sigles que recolza: el batlle de Barcelona ha creuat la plaça de Sant Jaume del poder per demanar al president de la Generalitat, concretament, trenta milions d'euros anuals i crear una agència que s'ocupi, exclusivament, del districte de Ciutat Vella. Em pregunto en veu alta: Vol significar l'alcalde que està segur que el president de la Generalitat té prou liquiditat per fer front a la petició? O es tracta, més aviat, d'un missatge subliminal que s'ha d'interpretar en clau de futur: atès que el president de la Generalitat i l'alcalde Hereu són del mateix partit i ja que els dos estan segurs de guanyar les seves respectives eleccions... Fan plans de futur? O és que, finalment, l'alcalde Hereu ha entès que el districte de Ciutat Vella no rutlla i abans que la senyora Merkel faci un vademècum per tota Europa, sobre la multiculturalitat, vol contrarestar la possible reforma amb una agència dedicada a resoldre temes amb un pressupost de luxe per a un barri més aviat depauperat? Torno a llegir la nota de premsa al respecte: aquesta agència de nova creació “ha de fer compatible la ciutadania amb els nous usos i per això es requereix reforçar el muscle institucional”.
El ‘muscle'
Aquesta imatge del muscle institucional, que no entenc ben bé, la torno a trobar en una de les millors instantànies d'aquests dies –de la fotògrafa Roser Villalonga– per Ciutat Vella, un viatge llampec de l'alcalde amb la regidora Escarp, ella mitja passa enrere, i en un costat de la foto: un home titllat d'incívic. Segueixo amb les paraules de la fotògrafa: “De cop veig un home a la cantonada. Els meus ulls no donen crèdit: a plena llum del dia un immigrant està orinant per on passa l'alcalde. En apropar-m'hi vaig poder veure clarament entre les seves cames la trajectòria de la micció”. O sigui, un exercici unilateral del muscle central d'un home incívic i immigrant; clarament un dels problemes que haurà d'adreçar i endreçar aquesta agència que requereix l'alcalde Jordi Hereu.
Fa uns mesos Hereu demanava el parer dels ciutadans sobre la reforma de la Diagonal. També fa pocs dies s'engrescava a demanar permís per posar una senyera de dimensions normalitzades al castell de Montjuïc i s'enfrontava a un tribunal per la llengua al consistori. Actes per lloar, però ja se sap que, en política, la memòria és molt curta. Crec que l'alcalde Hereu quan deixi la professió podrà dedicar-se a escriure un llibre de peripècies, tràfecs i experiències de la vida municipal. Lluny del meu ànim acomiadar l'alcalde, però cal tenir en compte que corre la brama –suposadament sense fonament– que en la propera remodelació del govern de Zapatero aquest enviarà la senyora Carmen Chacón a fer-se càrrec de la batalla per l' esmentada agència, l'alcaldia i tot el patrimoni municipal, incloent-hi la bandera.
Sí és així, crec que més d'un ciutadà trobarà a faltar de seguida la cintura política de Jordi Hereu i la seva veu enlluernadora.
