Benet i ajornat
Ara que el papa Benet XVI ja torna a ser a la Santa Seu, vigilant des dels finestrals de la seva residència els moviments de la Guàrdia Suïssa; ara que la visita apostòlica a les dues costes de la península Ibèrica ens ha purificat l'aire, ens ha deixat un missatge de concòrdia i entesa i es respira millor; ara que la rua carnavalesca del papamòbil amb parada i fonda a la Sagrada Família ja ha passat, deixant els veïns de la zona amb la mobilitat restaurada; ara que els turistes japonesos s'han recuperat de l'estat de xoc per no poder fotografiar l'obra magna de Gaudí en millors condicions; ara que el ramat ja ha desfilat... Ara, doncs, ja us puc explicar el que realment m'ha tret el son aquests darrers dies.
Un bon amic em va confessar que va fer una generosa donació econòmica amb motiu de la visita papal a la Ciutat Comtal. No perquè volgués sufragar part dels costos generats i així alleugerir les despeses municipals i de l'arquebisbat, no. Ell, pecador impenitent, espera que el fet d'haver posat els seus nom i cognoms al concepte de la transferència bancària li serveixi com a justificant de compra d'indulgències contemporània i, d'aquesta manera, ajornar sine die el seu pas pel purgatori expiant les seves penes temporals. Agnòstic practicant, em va insinuar que ho estava fent amb totes les religions. No fos cas que alguna fos la bona.
